La millor estratègia és no tenir estratègia. El millor camí és el que s’obre a cada pas. El millor món és el que ens envolta. La millor experiència és la que estem tenint. I gràcies. ...
L’espiritualitat és una experiència, una sensació física, una vivència integral. No és un pensament o una idea, encara que en part també, i tampoc no queda emmarcada en l’àmbit estricte de la creença, per molt que tingui a veure, això sí, amb com és copsada la realitat. L’espiritualitat és, en efecte, una experiència aprehesa, un sentit copsat, un regal adquirit. Sobretot és una sensació. Tu ets, però no ets tu És la percepció d’una obertura. És l’assaboriment de quelcom que, malgrat depassar-te, se’t presenta i s’introdueix dins teu, al mateix...
Sempre m’han preocupat més les injustícies que les malalties. Amb això no vull dir que salut no sigui important, al contrari, però hi ha coses que encara valoro més. La dignitat, per exemple. Per mi la salut no és el més important. La dignitat em sembla molt més preeminent, i li veig tanta dignitat a la salut com a la malaltia. Caure malalt, o accidentar-me, o veure malalts a casa, mai m’ha semblat desagradable, i mai m’ha fet por. M’ha fet mal, naturalment, i m’ha fet sentir molt de...
Aquestes són les paraules que vaig dir el 27 de novembre de 2021, en l'obertura de la tercera edició del Festival Diàlegs BCN. Des de l’associació Adalil us donem la benvinguda al concert de Muom i Aslan que té lloc en el marc de la tercera edició del Festival Diàlegs BCN. La primera edició del festival va ser fa dos anys, 100% presencial, i vam posar en diàleg dues paraules, cultura i espiritualitat. Després les ponències al Museu de les Cultures del Món i el concert al Centre Artesà Tradicionàrius...
Tot canvia, i això vol dir que tot és transitori, efímer, i per tant definitiu, perquè ja mai tornarà, i perquè mai ningú podrà negar el fet que ha existit. Tot és provisional i definitiu al mateix temps. Tot és provisional perquè és definitiu, de fet, i tot és definitiu perquè és provisional, perquè no hi ha una cosa sense l’altra. No hi pot haver res que, essent provisional, no sigui també definitiu, ni tampoc pot haver-hi res que sigui definitiu sense ser provisional al mateix temps. Tot és...
Sovint associem les arrels a l’origen, i creiem que les nostres arrels personals i socials són la nostra infància, la nostra família, la nostra escola, el nostre país d’origen. Però les arrels, com ens ensenyen els arbres, són quelcom que creix a poc a poc, al llarg de tota la vida, i cap avall, o endins, mentre el tronc creix cap amunt i es fa visible. Johann W. von Goethe deia que les fulles i les flors busquen la llum, i les arrels la foscor. Les arrels no són l’origen Les...
Sabem, mitjançant la intel·ligència, que el que la intel·ligència no copsa és més real que el que copsa. Simone Weil Cada cosa és dues coses: la cosa en si, i allò que la cosa no és. Sembla absurd, sí, però no ho és: Tot és allò que és, en efecte, però també és allò que no és. Som el que som, tots nosaltres, i també som el que no som. I com s’és allò que no s’és?, direu. Existint, simplement, perquè si no fóssim allò que no som, i només fóssim allò que...
La realitat no sempre és evident. És com un secret. És un secret que resideix entre nosaltres en tot moment, però que ha de ser descobert. La realitat és el secret de l’existència. Se’ns fa present en l‘existència, pot quedar amagada per aquesta. Ens és aprehensible gràcies a l’existència, però no hem de confondre una cosa i l’altra: La realitat no és l’existència. Podem dir que l’existència cobreix la realitat, li posa un vel material, i això ens permet descobrir-la. Les fulles que cauen, el temps que passa Veiem les fulles...
Si el que busquem és informació, mai en tindrem prou. Sempre ens quedarà quelcom per observar, una veu per escoltar, un fet per apreciar, un punt de vista per tenir en compte, un argument per raonar… Si volem tenir coneixement, en canvi, ens adonarem que sempre en tenim a disposició més del que som capaços d’assumir, i estarem contents amb el que se’ns presenti. Si ens hi fixem bé, ens coneixement ens desborda, ens omple i ens atropella, se’ns ofereix arreu i ens fa captar que la seva immensitat és...
Dues coses em semblen molt clares: la primera, que per sentir-nos plenament lliures necessitem que els altres també siguin lliures. Com podríem sentir-nos lliures si sabem que altres no ho son? i la segona, que per aspirar a que al món hi hagi pau cal, primer, aprendre a estar en pau amb un mateix. si no sabem estar en pau amb nosaltres mateixos, perquè hauríem de pensar que les altres persones sí que ens poden aportar pau? Aleshores, per ser lliures i poder viure en pau necessitem als altres tant com...