Fer el cim i contemplar la muntanya (sentir i contemplar)
Sovint expresso com n’és d’important sentir la vida des de dins, viure-la en primera persona, tenir-ne una experiència directa. Quan són viscudes, amb plena consciència, les experiències prenen una dimensió absoluta, resulten evidents i esdevenen innegables. Una vegada han sigut viscudes, les nostres experiències no podran mai ser negades. Han existit. L’experiència directa és insubstituïble, però això no minva el valor de veure les coses des de fora. El motor que ens mou és dins nostre, i els nostres òrgans dels sentits són interns, però l’aliment que manté aquest...