No tenim només un problema. Ni de bon tros. Ara bé, en tenim un de gros: l’obsessió. Funcionem com autòmats. Ens han dit que només ens hem de preocupar d’una cosa, i així ho estem fent. Som obedients i ens agrada complir amb les normes, perquè sabem que són en benefici del bé comú...
S’han tancat moltes portes, darrerament. Al mateix temps, se n’ha obert una, i la porta que s’ha obert és més gran que qualsevol de les portes que mai podria tancar-se. La naturalesa d’aquest món és tal que entre el què es tanca i el què s’obre, sempre venç l’obert. El món és, les coses són, i per molt que s’esfumin o es colguin, res podrà negar que hi hagin sigut. No queda altra, la vida ha de ser apreciada en positiu. Admetre-ho no vol dir ser optimista. Senzillament és reconèixer...
Totes les coses són peridores, llevat d’Ell, l’únic. Ell té el judici de totes les coses! A Ell tornareu, per ser jutjats. Alcorà, 28:88 La mort és indefugible. Tothom haurà de passar, tard o d’hora, a través d’ella. Travessar la mort és una de les condicions que tota criatura ha d’assumir. Prendre’n consciència és més que recomanable, mentre que evitar pensar-hi només serveix per postergar un pensament que no podem eludir per sempre. Enfrontar-s’hi és acceptar aquesta veritat. Pensar en la mort és assumir la seva inevitabilitat. Acceptar que la mort arribarà no...
El sufí és fill del seu temps, coneix l’instant Mounir Al Kadiri Boutchich Tota espiritualitat viva, si és realment viva, prové d’una mateixa font i porta de nou a aquesta mateixa font. Espiritualitat és sinònim d’experiència de la unicitat. No podríem dir que una espiritualitat és millor que una altra, per tant, perquè una espiritualitat només és bona si es realitza, si s’efectua, si mena a l’indret d’on prové. En aquest sentit, el sufisme no és diferent de les altres espiritualitats. Només ho és en les seves formes, i el seu...
Tu segueix el que t'ha estat revelat. Alcorà, 6:106 L’espiritualitat és viva si respira als pulmons de qui l’anima, si s’expressa amb la veu de qui la invoca, si es manifesta en l’acció de qui l’atia. Quan l’espiritualitat pren vida al cos d’una persona, s’aprecia en cada un dels objectes que toca, en els gestos que realitza i els esforços que efectua. L’espiritualitat es presenta en els indrets pels quals camina i en els paisatges que contempla, i es reflecteix a tot arreu de mil maneres. L’espiritualitat no està separada de...
Sobretot, que l’alegria ens impregni de dalt a baix, que l’amor ens desbordi i faci possible que els carrers dels nostres pobles i ciutats s’inundin d’alegria. Cal que l’alegria ens desbordi i s’escampi. Cal, perquè així sigui, que tinguem ganes de compartir-la. Cal voler-ho. No n’hi ha dubte. No diré que n’hi ha prou amb voler-ho, en efecte, perquè també cal aplicar-ho, i fer-ho no sempre és fàcil. Però sí que diré que cal voler-ho, sí, que desitjar-ho és necessari, imprescindible. Si ni tan sols volem intentar-ho, aleshores podem...
Certament, amb cada dificultat ve la facilitat Alcorà, 94:5 Facilitar el procés de realització espiritual de les persones, vet aquí el sentit de la vida sufí., que entén que la simplicitat és rellevant. La idea que les coses s’han d’aconseguir amb esforç no és sempre certa. De fet, les coses més importants i imprescindibles son tan simples i naturals que queden als antípodes del sacrifici: són fetes amb espontaneïtat, amb il·lusió. El sufisme hi és, precisament, per facilitar-nos les coses. El mètode sufí: eficàcia espiritual, facilitat i transformació Fer les coses més...
Agafo aire. Permeto que circuli per tot el meu cos. Exhalo. Quan expulso l’aire, m’hi entrego per complet. Em buido. Sento que m’he lliurat plenament a la respiració, però de fet només he deixat que l’aire seguís el seu camí per si mateix. És ell qui m’alimenta, és ell qui em dona vida, és ell qui em permet que em conegui, és ell qui aporta consciència. Entrega En exhalar, he impregnat l’alè de tota la meva essència. L’he omplert amb tot el que hi dins meu. Amb la millor de les...
Perquè penses en Déu?, em va preguntar després d’uns instants de silenci. Em sorprèn molt que tinguis al cap una idea com aquesta. No vaig saber què respondre, em vaig quedar en blanc. Per mi, Déu era senzillament una necessitat. Sentia que era indispensable pensar-hi i tenir-lo en compte…. i ho era perquè sí. No tenia cap justificació. I la pregunta va quedar sense resposta, però no va quedar oblidada. Avui, mentre meditava, mentre pensava en Déu, m’ha vingut això al cap. La sensació més agradable, el plaer més gran Imagina com...
A la Lucía, que m'ha ensenyat aquesta manera de veure les coses Hem viscut dies en els quals hem hagut de deixar moltes coses. N’hem deixat de fer, n’hem deixat de tenir, i ens n’hem perdut moltes. Però això no només ens ha fet descobrir la precarietat, sinó també l’abundància: Deia Laozi que només es pot conèixer la bellesa si també es coneix la lletgesa, i Rumi insistia en que no podem conèixer l’amor sense conèixer, també, el dolor. No hi ha un yin sense un yang, i això vol...