Arxius de Interioritat - Pàgina 19 de 33 - Sufi.cat
280
archive,paged,category,category-interioritat,category-280,paged-19,category-paged-19,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Amor, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 05.10.2020

Avui en dia sembla que no acostumem a fer les coses pel simple fet de fer-les. Més aviat tendim a fer-les en vistes a un objectiu. Fem això per aconseguir allò. Que això sigui així ens sembla molt intel·ligent i productiu, però aquest plantejament té l’inconvenient que porta a valorar les accions en funció dels resultats que ofereixen… i de vegades, encara que les accions siguin impecables, els resultats esperats no arriben. Quan això es produeix pot semblar que l’acció efectuada perdi el seu sentit, perquè no ha aportat...

Amor, Déu, Hadith, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Vida / 01.10.2020

Només hi ha una manera d’estimar: donar temps. Dedicar-se a una persona, o a alguna activitat, no vol dir altra cosa que entregar-li temps. Cuidar les coses és acompanyar-les l’estona que es mereixen. Fer costat és fer acte de presència. Temps és tot el què podem oferir, perquè és l’únic que tenim. De fet, el temps és allò que ens ha sigut donat. Si hi som és perquè se’ns ha atorgat un temps. Crec molt convenient treure-li una mica d’importància a allò que l’omple, i aturar-nos a contemplar-lo en...

Amor, Creença, Escrits curts, Interioritat, Terminologia, Vida / 30.09.2020

Faig mal, tot i que no vull fer-ne. Confesso que procuro evitar-ho, però m’adono un cop i un altre que els meus actes poden arribar a fer molt més mal del que podria imaginar. Les meves paraules fereixen, els meus silencis ofenen. Els meus moviments espanten, les meves aturades col·lisionen. Entenc que en certa manera és inevitable que de vegades faci mal, tot en fem. Però per altra banda penso que podria fer-ho millor, molt millor, i que no m’esforço prou a intentar no fer tant mal als altres. Només...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 12.09.2020

La corda, llarga i prima, cargolada en perfecte espiral, s’ha transformat de sobte en una serp. L’ensurt ha fet que, ràpidament, tiréssim enrere els nostres caps. El Pol, la Tomassa i jo ens hem abraçat i ens hem mirat. La cara de la gata demostrava que ella estava tan fascinada com el meu fill petit o jo mateix. La serp s’ha posat erecte de seguida que ens ha vist, mirant cap a nosaltres. S’ha quedat a un pam dels nostres caps, cara a cara, mirant-nos una estona a cadascú,...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Vida / 05.09.2020

El dret al criteri propi no és un dret de segona categoria. No em sembla pas menys important que tenir un plat a taula o un llit on dormir. De fet, potser fins i tot, el dret a la llibertat de consciència em sembla més important que qualsevol altre, de naturalesa material, perquè la dignitat de la persona no passa només per la seva integritat física, sinó sobretot moral. En el tema de la llibertat de consciència, estem davant d’un dret intrínsec, inherent a cadascú, que només pot ser...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 04.09.2020

Sovint es descriu l’espiritualitat amb la imatge d’un camí. La imatge em sembla d’allò més encertada: Un caminant s’obre camí amb l’afany de penetrar un espai d’interioritat anomenat cor. La imatge del camí representa perfectament aquest procés d’interiorització, perquè és de naturalesa progressiva, perquè reclama d’un esforç, el de la construcció d’uns hàbits que esdevenen quotidians i que poc a poc transformen l’individu que els integra, que és talment un caminar. El camí espiritual és cap endins i no té per força una forma lineal, però tanmateix és un camí....

Amor, Interioritat, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 01.09.2020

Hola odi, hola por, hola ràbia, Us dono la benvinguda. Passeu. Entreu fins al fons, ben endins. No hi podeu faltar, veniu, hi ha de ser tothom! Tenim molta feina. Anem! Correu, actueu, realitzeu-vos, sigueu el que sou. No us bloquegeu, circuleu. Avanceu, moveu-vos. Deixeu que la sang se us endugui fins al cor. Sentiu com batega. Deixeu que la seva força us ensordeixi. Moriu en l’èxtasi de l’amor. Cremeu-vos en la seva flama. Extingiu-vos. Ofegueu-vos al mar de la consciencia. Naufragueu en les onades del record. Gaudiu de la...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Quan parlen els cors, les paraules sobren. Sobren per què són innecessàries: els cors capten la veritat tal com és. La declaren, explícitament i transparent, desvestida i nua, tal com és. I no hi ha paraula que declari la veritat pura. La veritat expressada per la paraula ja està vestida, concretada, limitada. Les paraules s’obren El silenci hi és quan les paraules sobren. Però les paraules s’obren, després del silenci, i emergeixen perquè tenen el seu sentit. La obertura de les paraules s’ha produït en el silenci, en la mirada, en el cor,...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Obre els ulls. Concentra la mirada en el que veus. Mira atentament tot el que observes i contempla-ho com una sola cosa. Dos ulls, una mirada: tens davant una obra d’art; tens davant un sol univers; tens aquí una porció de la realitat. Gaudeix-la. Tanca els ulls i accepta que formes part de tot això. No estàs fora del què has vist. Sent el què perceps. Observa allò veus. Fixa’t que amb els ulls tancats també s’observen moltes coses. Mira-les; sent-les. Escolta el silenci, i adona’t que, de fet, no...