Just després de la vocal neutra gutural la llengua es posa al paladar superior i entona una llarga L...
Sovint s’ha dit que entre el creador i la creació hi ha la mateixa relació que hi ha entre el músic i la música. Em sembla una metàfora preciosa: La música no sona si un intèrpret no l’executa. Per tal que el so es produeixi es necessita que un mecanisme el faci audible. El so requereix d’un moviment, d’una força, d’un impuls, i no sona per si sol. No per inconegut el mecanisme que produeix el so hauria de ser oblidat: Si tenim música tenim músics, perquè la música...
A Abdennur Prado, lliurepensador que il·lumina i inspira Les idees ens cremen al cap, i les consumim ràpidament. No les digerim, no les rumiem, no les portem al gimnàs, per tonificar-les i reforçar-les. Les deixem tal com estan, a la nevera, perquè no es facin malbé, perquè es mantinguin com estan. A la nevera Ens fa por transformar-les, polir-les. I sobretot ens fa por que elles ens transformin a nosaltres. De les idees que ens semblen estranyes i ens resulten llunyanes no en volem saber res, no fos cas que ens les...
Els éssers vius son vius, d’això no hi ha dubte. Ara bé, son realment éssers? Considerar-nos a nosaltres mateixos éssers és una de les possibilitats que tenim, però no considerar-nos-en també és possible, també té el seu sentit i la seva lògica. A partir del moment en què no queda clar què ens distingeix definitivament d’allò que no som nosaltres, hem d’admetre que la nostra categoria d’entitat independent aïllable és, en certa manera, il·lusòria: Cap individu està realment separat del món. Els éssers vius no paren d’intercanviar aire, aliment,...
Sempre em passa, un cop al mes. Sóc llunàtic de mena i quan la lluna s’omple, m’omplo jo també. D’emocions: Som aigua. Som tot aigua, per dins, i anem com marees. Som un mar d’emocions, un flux i reflux d’onades, un anar i venir d’emocions, de totes elles, que apareixen i desapareixen, que s’amplien i s’inhibeixen, mútuament, i juguen amb nosaltres, i ens diuen de tot i ens fan sentir res. Amb la lluna plena les aigües ascendeixen. Tot puja i tot és dràstic. Tot és a vida o mort...
Fajr és un moment especial. No es tracta d’un moment qualsevol, no: Fajr és aquell precís moment en que la claror comença a fer acte de presència, subtilment i progressiva, abans que el sol surti rere l’horitzó. La sortida del sol és quan el sol treu el cap, clar, però abans d’això la llum ja comença a presentar-se i el dia ja comença a clarejar. El primer moment en què ho fa és anomenat fajr, en àrab, l'alba: la primera claror del dia, aquella que apareix abans que surti...
L'enamorament és tan gran que ens desborda. Per això, de seguida i sense ni pensar-hi, el dirigim cap a una persona, o vàries, per delimitar-lo i concretar-lo, i així ens sembla controlable i comprensible, i ens creiem que és assumible. Però no. No ho és. L’enamorament és un amor que desborda, que no es deixa concretar ni reduir perquè és d’abast universal i transcendent. Obert. Si fos més poca cosa no seria enamorament. És tan immens i tan enorme que no el podem contenir en el nostre cos, i...
El meu cos no és meu, no l’he fet jo. Pertany a la naturalesa. Això sí, jo soc responsable d’aquest cos, en tinc cura. Per fer-ho, tinc ben en compte que en relació al meu cos, hi ha coses que les decideixo jo… i que d’altres no, que hi ha coses que puc efectuar-les, però que també n’hi ha d’altres que se m’escapen. Puc decidir anar a dormir, per no puc decidir adormir-me. Puc decidir cuidar la meva salut, però no puc decidir no posar-me malalt. Puc decidir que no...
La realitat et parla, però no ho fa amb un llenguatge descriptiu: ho fa amb fets. I aquests fets, es capten i punt. Es viuen. No cal ni entendre'ls, no cal que tinguis una explicació per ells. Però n’has sigut testimoni: Ho saps i prou. Perquè et faria falta cap explicació, raonament o experiment per demostrar-ho? Dissortadament, però, la gent no aprecia el coneixement directe, i deixa en mans d’experts allò que podria copsar per si mateix. ¿I què passa aleshores? Doncs que aquests experts no ho son de...
Mentre estem vius, tenim un vincle que ens uneix a la vida de manera inseparable. Tothom té aquest vincle amb la vida, però cadascú el té a la seva manera. Això fa que per una banda tots siguem iguals, perquè tots el tenim, aquest vincle amb la vida, i que per l’altra siguem diferents, perquè cadascú té el seu, de vincle, i cada relació amb la vida és privativa, els altres no poden accedir-hi. Com una persona es relaciona amb la seva vida és cosa de cadascú, i en última...