Arxius de Interioritat - Pàgina 29 de 33 - Sufi.cat
280
archive,paged,category,category-interioritat,category-280,paged-29,category-paged-29,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Vida / 12.02.2020

Al Pere, que deixa caure missatges com qui no veu la cosa   Quan les persones et dirigeixen la paraula i et diuen coses, el món et parla. Més encara: quan les persones parlen entre si i a tu t’arriba un cert missatge, el món també et parla, malgrat que aquestes persones no parlaven amb tu. El missatge t’ha arribat, i això vol dir que anava per tu. Malgrat la via per la qual t’ha arribat no et sembli convencional, el missatge t’ha arribat, i és això, precisament, el què et...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 09.02.2020

A la Blanca, present tot i la distància   Allò que tot ho crea, tot s’ho endú. Tot ho dona i tot ho pren, i en el còmput global entre el que dona i el que treu, el resulta és positiu. Entre l’addició i l’extracció la suma no és zero. En donar-ho tot i treure-ho tot queda quelcom: l’experiència tinguda, l’existència realitzada. El fet de la vida roman present. No ja com a vida, en minúscules, canviant i evanescent, desapareguda, sinó com a Vida, amb majúscules, força, possibilitat i potència. La...

Interioritat, Naturalesa / 07.02.2020

(aquest escrit complementa l’anterior, i encara que ho sembli, no el contradiu) Qui pot negar a la nostra unicitat particular, si som una cosa diferent a les altres, única? La nostra existència li dóna a la realitat la possibilitat de ser una cosa diferent a la que era sense nosaltres. Les nostres diferències respecte dels altres ens permeten atorgar-li al món la meravella d’una diversitat més àmplia. Qui podria negar que existim com a cosa, malgrat que aquesta existència que tenim depengui, per ser-hi i mantenir-se, de totes les altres existències...

Interioritat, Islam, Quran, Terminologia / 06.02.2020

L’agonia del moribund portarà la veritat: “Heus aquí el què havies esquivat” Alcorà, 50:19 El hijab té més a veure amb una cortina que amb un mocador. Un hijab és un vel, i es fa servir, com una cortina per tapar o protegir una cosa, com el taló en un teatre o la paret amb icones d’una església ortodoxa. Rere el vel s’hi troba quelcom que per alguna vol romandre ocult. Posem vels, per exemple, per tapar les nostres porqueries i procurar així que aquestes no esquitxin als altres. La protecció també...

Escrits curts, Interioritat / 01.02.2020

No vulguis quedar-te en el present. No vulguis aturar el món tal com és en el moment present, com si només fóssim present. Avança. No veus que retenir el que un té, preservar-ho tal com està, és la millor manera d’assegurar-se que ho perdrà? Res és per sempre. Tot canviarà. No vulguis fer que el què tens perduri.   Canvia-ho Anticipa’t. Dona-ho abans de perdre-ho. No vulguis ser qui ja ets. Això ja ho tens i no ho perdràs. que no veus que una vegada has tingut el què ja tens sempre...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Sufisme / 31.01.2020

Madagh és on broten les paraules quan encara no han pres cos. Madagh és una font. Madagh és el cor. I allà al cor no hi ha paraules, encara, només hi ha ocells i somriures, i te i perfums de mil olors, i taronges i un oli d’oliva que només demana una mica de pa. Les paraules venen quan en tornes, de Madagh, quan les coses prenen poc a poc forma de nou i el paradís al que has estat passa a semblar-te com un somni. A Madagh se sent...

Creença, Interioritat, Naturalesa / 30.01.2020

Ho he de reconèixer: tinc creences. I en tinc una de molt forta, que em deixa indefens i em torna inescrutable, però que alhora m’asserena i m'abraça plenament: Estic convençut que el què hi ha a l’altra punta de l’univers, sigui el què sigui, i jo, som una mateixa cosa. No sé quina cosa som. Som univers, suposo, encara que no ho puc saber del cert perquè és tan gran, el què plegats siguem, que em depassa. Crec també, per tant, que en sé molt poc de mi mateix, que sóc...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Religió / 23.01.2020

El cor és un espai d’interioritat, un espai comú, de tots i de ningú, del cos i d’allò que no és cos. O potser és un porta, més que un espai, perquè més enllà d'ella ja no hi ha espai. En tot cas, el cor és l’espai on allò que pren cos conflueix amb allò que no en té. El cor és l’origen. El cor és el centre. Anar al cor El cor és un espai del qual no vols sortir. Una vegada hi entres, o et poses a la porta...