Segons les meves investigacions el meu jo està al centre del meu cor, a la punta dels meus dits i en l’alè que exhalo cada vegada...
Si la nostra existència no tingués cap mena de sentit possible, la idea mateixa de sentit ni tan sols se’ns hauria acudit. François Cheng (Cinc meditacions sobre la mort) “Per al Mestre Eckhart i els qui el succeeixen”, escriu François Cheng a Cinc meditacions sobre la mort, “el Buit –el Res–, és la posició mateixa de Déu, en el sentit que Déu es manté en la posició del no-ser alhora que fa constantment acte de ser. I ser, realment ser, no és mai situar-se com un simple “essent” donat, sinó que...
Nós no hem fet venir, no hem transmès, cap missatger ni enviat Que no s’expliqui en la llengua del seu poble, Per deixar clar el seu missatge. Déu extravia aquell que vol i adreça bé aquell que vol. Ell és el Fort, el Jutge Just i Ple de Saviesa Alcorà 14:4 Al meu entendre, aquesta aleia de l’Alcorà deixa clares dues idees. En primer lloc, que els missatges de Déu resulten aprehensibles a qui els ha d’entendre. En segon lloc, que Ell és l’únic qui dirigeix les nostres vides. Ell fa arribar el missatge que...
Només hi ha un punt de trobada i és l’obert. L’obert on tot es troba és l’obert d’on tot brota. L’obert d’on els noms provenen és l’obert on els noms acaben. L’obert és l’inefable comú, la presència absent on tot s’aplega res és ja el què és. Tenir fe en l’obert és mantenir el cor obert. Creure en l’obert és mostrar-se obert. Obrir els braços i acollir la realitat. Creure el l’obert és acceptar que més enllà del que se sap o es controla, del que s’entén i s’estima el...
A la Regina, que m’empeny a caminar i a entrar cor endins El peregrinatge no porta a un lloc, sinó a un estat. Aquest estat s’anomena Cor, i és un estat de obertura, d’indeterminació, de pre-existència malgrat trobar-se en l'existència. El cor és la porta que ens reuneix amb la font, l’espai on l’existència reconeix el seu origen. L'espai des d'on podem apreciar les coses sense filtrar-les per les nostres intencions i des d'on podem expressar-nos de la manera més espontània i natural. Exterioritat i interioritat El món exterior és una...
Cosmogònicament parlant, el diable apareix abans que l’univers i la humanitat. Això impedeix que les persones, els animals o les plantes podem eradicar el mal d’arrel, perquè és anterior a nosaltres. Quan dic que és anterior a nosaltres vull dir que el món es forma d’una manera determinada, segons un ordre concret, i que les parelles yinyang són necessàries perquè les persones i les coses puguin existir. El primer que crea Déu per generar l’existència és allò que se li oposa. A partir d’aquí, pot crear totes les altres coses,...
En girar-me he vist que el foc era més a prop del que pensava. M’espanto. Les flames són immenses. M’aturo. No hi hauria manera d’aturar l’incendi. M’activo: Entro a casa, una cabanya de fusta al mig del bosc, i agafo una bossa, la motxilla de cada dia. Hi poso l’ordinador i el mòbil, i busco alguna peça de roba, d’abric… la jaqueta. Surto decidit a començar de nou i deixar-ho tot enrere. L’incendi no em dona altra opció. Amb l’ordinador m’hi enduc el coneixement que he acumulat, l’experiència que he...
Està molt de moda l’expressió sortir de la zona de confort. Darrerament, sembla que hi ha un cert consens en considerar que sortir d'allò a que un està habituat és enriquidor. No hi estic gens en desacord: aprendre a desaferrar-se de les coses és meravellós. Ara bé, penso que la idea contrària també és fèrtil. Aspirar a trobar un estat on la naturalesa més pròpia d’un mateix pot acomodar-se i desplegar-se amb total espontaneïtat, lliure i sense pors, també em sembla un objectiu meravellós. L’espiritualitat com la zona del confort...
Cercar la veritat, en termes espirituals, no vol dir aspirar conèixer la veritat si no reconèixer la veritat. No es tracta de conèixer aquelles veritats a les que no tenim accés. Allò que se’ns escapa, se’ns escapa, senzillament. Però hi ha veritats, en canvi, que queden camuflades, que ens passen desapercebudes, que hem tapat, i que no ens les volem reconèixer. Fer-ho, acceptar-les i assumir-les, intentar entendre-les i acollir-les és una tasca de naturalesa espiritual. Desvelar la veritat La veritat, doncs, i estem parlant en termes espirituals, no ha de ser...
Sols hi ha una vida, i neixes en ella el dia que t’adones que no ets tu qui la viu. Desperta! Sols hi ha una vida, i no és ni teva, ni meva, ni de ningú. És de si mateixa i és ella qui la viu. Entrega't! Sols hi ha una vida i no és humana, malgrat els humans tinguem consciència, ni és del fetge o dels ronyons, o de la melsa o del cor, per molt que també ells puguin tenir consciència de si. La vida és teva i...