Arxius de Interioritat - Pàgina 16 de 33 - Sufi.cat
280
archive,paged,category,category-interioritat,category-280,paged-16,category-paged-16,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Amor, Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.01.2021

Confesso que he volgut fer mal, i que n’he fet. Quan n'he fet, ha sigut perquè ho considerava justificat. Mai n'hauria fet, sinó. No he volgut mai fer-li mal a qui creia que no s’ho mereixia. En canvi, però, reconec que en certes ocasions m'he pensat que hi havia algú que es mereixia que n’hi fes, i n’hi he fet. Sempre que he fet mal de manera voluntària ha sigut com a resposta a un mal que prèviament havia rebut. Considerava que pel fet de ser una víctima m'hi podia...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 29.12.2020

No se la veu perquè escapa a tota forma física. Tanmateix, és present arreu, i per això ho manté tot en interrelació. És l’espiritualitat, amic, i malgrat que sigui invisible està sempre present. No pot ser d’altra manera, de fet, perquè la multiplicitat de formes i aparences només té lloc en el si d’una unitat que tot ho abasta. L'espiritualitat es fa present quan la diversitat evoca la unicitat. Tot roman unit, però la unitat no pot ser vista. Només pot ser reconeguda, i per això es diu que...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Vida / 28.12.2020

La vida té sentit: porta a la font d’on brolla. El viatge de la vida és un camí de retorn a l’origen, un procés d’aspecte circular durant el qual estem sempre igual de prop, o de lluny, del centre entorn a qual gravita. El sentit de la vida –la seva direcció– és dur-nos al mar d’on sorgeix i ofegar-nos amb la grandesa de la seva força, fins a unificar-nos a un mar de bellesa infinita al qual tot evoca. La circumferència reflecteix un centre matriu, creador i destructor en la...

Amor, Creença, Interioritat, Perplexitat, Vida / 27.12.2020

Em preocupava perquè no hi podia fer res més. Si patia, com a mínim, hi aportava alguna cosa, hi estava fent quelcom. Això em pensava. Sentia que l’únic que podia fer era compartir aquell patiment, fer-me’l també meu, i ho vaig fer-ho convençut: És tot el que puc fer. No podia ajudar de cap altra manera. Per això patia. Pensava que feia el que havia de fer. Jo volia fer el millor: era sensible a la duresa d’aquella situació, i em semblava que compartir el pesar servia per reconèixer...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 24.12.2020

La passada primavera ens la vam passar tancats a casa, confinats. Molts vam quedar-nos sense ingressos. No teníem estalvis, perquè vivim al dia. Vivim al present, amb major o menor consciència, perquè no tenim res més. Només tenim el present, i a cada moment es renova. El temps fa que el món no pugui detenir-se o estancar-se. La vida sempre avança. La realitat se’ns mostra diferent a cada instant. Mai hi ha dues situacions iguals. Llibertat és fluir i no acumular La sorpresa és un fet natural de la vida. Qui...

Amor, Escrits curts, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 23.12.2020

No me’n puc estar de dir-ho: aquest any ha tingut moltes coses bones. N’ha tingut de meravelloses. El 2020 ha sigut un any increïble. Hem descobert una calma que ja no recordàvem que podia existir. Hem recordat la força, immensa, de la naturalesa. Hem aconseguit fer significatius canvis d’hàbits, hem construït noves relacions socials, i també n’hem deixat enrere d’altres. En definitiva, hem aconseguit mirar el món amb una nova mirada, i això vol dir que aquest any ens ha canviat. Ara podem construir un futur molt diferent al que...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Transformació social, Vida / 20.12.2020

Ningú pot posar la mà a sobre d’un cos que no vol ser tocat. Ningú té perquè menjar un aliment que no vol ingerir. Ningú no té l’obligació de tallar-se el cabell d'una determinada manera. Ningú no té perquè deixar-se barba o depilar-se el pèl. Ningú no té perquè tatuar-se la pell en contra de la seva voluntat, ni tampoc se'l impedir-li a que ho faci. Ningú té perquè prendre un medicament si no ho vol, ni té perquè deixar de prendre’l si sent que li convé.   El govern...

Creença, Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 16.12.2020

No deu ser fàcil convertir la pròpia identitat en un motiu per estar en lluita. Deu ser molt dur fer-ne, d’allò que un creu que és, un absolut. Sento una gran solidaritat cap a tothom que cau al parany de confondre el si mateix amb una identitat concreta. Dins l’un mateix hi ha una profunditat inabastable, tan pregona com ho és la realitat externa, però cap endins, i el molt que ens mostra és ben poc en comparació al que realment és. Pretendre encasellar-ho és condemnar-se al patiment. Som...

Amor, Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Vida / 11.12.2020

Existeixo gràcies a que els meus pares ho van fer possible. Sí: ells ho van fer. Van fer l’amor. Van ser ells qui van fer el polvo de la meva vida. La veritat és que et quedes una mica fet pols quan t’adones que el polvo de la teva vida no l’has fet tu, però bé, al mateix temps se t’obre un horitzó immens: Tot el que ets, tot el que fas, ahir, avui o demà, és gràcies a coses que no has fet tu. Formes part de quelcom que...

Amor, Creença, Escrits curts, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 05.12.2020

Per què hauríem de voler salvar el planeta, si no estem pas per sobre seu? O és que potser la mentalitat colonial ha conquerit també les nostres ments? No seria qüestió, més aviat, d’acceptar-lo tal com és, i d’alegrar-nos de ser u amb ell? El món no pot ser un medi extern per a nosaltres, perquè en som una part. Som membres del planeta com els budells ho son del nostre cos, com la sal ho és del mar. A cada part d’un tot només li correspon ocupar la seva...