Arxius de Creença - Pàgina 9 de 28 - Sufi.cat
549
archive,paged,category,category-creenca,category-549,paged-9,category-paged-9,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 23.07.2021

Un ha de ser coherent amb si mateix, no pas amb els altres. Tots tenim, per dir-ho d’alguna manera, una lògica interna pròpia, i si cedim a la dels altres, la nostra lògica –i també la nostra salut– se’n ressent. El nostre benestar depèn, sobretot, de que siguem coherents amb nosaltres mateixos. Del que es tracta, per viure bé i en pau, de manera saludable, és de que siguem fidels amb el que prediquem, que siguem conseqüents amb els compromisos que assumim, que acceptem les emocions que sentim i...

Creença, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 22.07.2021

El progrés tecnològic podria arribar a ser un dogma, va avisar el vell Sunzi a uns joves que no se l’escoltaven gaire. Quan es consideri que tota innovació tecnològica és sempre convenient i digne d’implantar-se, pel simple fet de ser innovadora, tindrem la certesa que aquest dogma s’ha imposat. Si un govern (públic-privat, per exemple) s’aferra a aquest dogma i el converteix en el seu manament clau, el règim pot esdevenir una tecnocràcia, que és aquell sistema en el qual la màquina és al centre de totes les operacions,...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 17.07.2021

La immediatesa és una constant indefugible. Tot el que percebem és immediat. L’instant és l'únic que ens garanteix la vivència d’allò absolutament real. Tant és així, que no existeix cap altra cosa: No hi ha res que no sigui immeditat, que no tingui lloc en el moment present. Només existeix el temps que es pot viure, que es viu. No tenim res més que el temps viscut. Cada moment, sigui quina sigui la situació donada, ens presenta allò que forma part d’aquell instant precís, que l’acompanya i el conforma i...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Narrativa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 11.07.2021

Tanco els ulls. Estrenyo fort les parpelles, les frego amb les dits. Acaricio els globus oculars. Un anell de llum apareix al mig d’aquest bast camp de visió que els ulls closos em permeten tenir. Tancar els ulls no vol pas dir no veure-hi, penso. Tancar els ulls és obrir-se a un espai obert indefinit al qual hi apareixen tot de llums misterioses. No se si són fruit de la meva imaginació, a mi més aviat se’m mostren com un do, com si em vinguessin regalades, com si provinguessin...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 10.07.2021

La vida et tria, a tu, perquè vol ser com ets. Vol ser exactament tal i com ets: Li agrades i vol ser així. És per això que hi ets, de fet. Si ella no t’hagués volgut així series diferent, i si no t’hagués volgut de cap manera no hi series. Dona-li espai, doncs, a la vida, perquè sigui el que vol ser. Permet que es realitzi. Entrega-li el que et demana. Obre’t a que et guiï: Sigues el que ets –perquè és el que ha volgut per tu–, i...

Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 10.07.2021

Definir és decidir, perquè és declarar on acaba una cosa i en comença una altra. Definir és delimitar. Per tant, definir és parlar d’allò a que fem referència, però també és parlar de nosaltres i del nostre criteri. Sobretot és això. Sí, sobretot això. Tant és així que definir s’acosta més a determinar i a decretar que no pas a descriure, perquè una descripció sempre és oberta, i mai no és finita, i en canvi una definició és té molt a veure amb una conclusió. Conclusió a la qual,...

Amor, Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 04.07.2021

Saber estar sol és important. Aprendre a estar a gust i en pau quan amb un mateix és imprescindible per poder gaudir la vida. Quan estem sols la nostra interioritat s’expressa en plena llibertat. Deixem sortir el que tenim dins, permetem que la nostra intimitat aflori i realitzi el que sigui que ha de realitzar, sabedora que no toparà amb ningú que la censuri o que la jutgi. Per això, quan estem sols descobrim certes coses de nosaltres que no apreciem quan estem acompanyats d’altres persones. Quan estem amb gent...

Amor, Creença, Islam, Transformació social, Vida / 26.06.2021

Un dels grans problemes del món d’avui és que es regeix per la desconfiança. Ho posa de manifest el fet que cada pacte necessita el seu corresponent contracte. No hi ha acord que no s’apunti per escrit, o gairebé. Si en tinguéssim prou amb la paraula donada o, més encara, si confiéssim realment en els altres i en l’esdevenir, no ens caldria firmar res, i segurament gaudiríem de més pau. És normal que cada pacte tingui el seu contracte, podríem dir. Ser prudent és de savis. Curar-se en salut...

Amor, Creença, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 25.06.2021

Ja hem fet el més difícil. El més important ja ha tingut lloc: Hem nascut, som aquí. Hem aparegut en això que anomenem existència, formem part de l’univers. No sabem com ens ho hem fet, val a dir-ho, desconeixem què ho ha fet possible, però en tot cas la nostra vida és ben real: la humanitat ocupa un lloc al món i té un paper en l’esdevenir. El que hem de procurar –això sí que està a les nostres mans–, és adreçar aquesta existència de la millor manera...

Amor, Creença, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 24.06.2021

Com podria res esdevenir un clàssic si allò clàssic fos, només, el que serveix de referència o model? No serà que allò que sovint anomenem principis té molt a veure amb les formes, i que per esdevenir clàssic el que li cal a un fet és que palesi la força, inherent en ella, que fa que tingui lloc. És a dir, que l'obra realitzada expressi tota la seva vivesa o, el que és el mateix, que el fons i la forma facin matx, que el present reveli l'eternitat,...