Arxius de Creença - Pàgina 27 de 28 - Sufi.cat
549
archive,paged,category,category-creenca,category-549,paged-27,category-paged-27,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Creença, Mort, Transformació social, Vida / 08.06.2019

L’espai públic no és un espai neutre. No podria pas ser-ho, perquè les persones que l’ocupen, l'omplen amb les seves realitats. Les persones no son persones sense les seves respectives cultures, llengües, vestimentes, identitats, ideologies, creences i conviccions. Els carrers i les places dels nostres pobles i ciutats no són pàgines en blanc sobre les que escriure un text des de zero, no són un medi estèril ni un escenari verge. La gent no pot deixar les seva ideologia i les seves creences religioses a casa. Quan surt al...

0 Likes
Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Perplexitat, Religió / 19.05.2019

La única religió que hi ha, la única religió que hi pot haver, és la religió de Déu. Hi ha qui l’anomena islam, hi ha qui en diu budisme, hi ha qui se sent cristià, jueu o hindú. Però aquestes, i moltes més, son només formes diverses que pren la religió, la gran religió, la Religió amb majúscules. Hi ha lectures que es reciten en diferents llengües i exercicis que s’efectuen de diferents maneres, però les diferents pràctiques sempre porten a un mateix lloc, a l’indret del qual provenen, i...

0 Likes
Amor, Creença, Interioritat, Transformació social, Vida / 16.05.2019

Sempre he pensat que la causa per què un ha de lluitar és la seva… mentre ajuda i col·labora en les dels altres. Els uns als altres hem de procurar facilitar-nos la feina, sens dubte. Ajudar-nos. La solidaritat és clau. Però compartir colze a colze les nostres lluites no significa que cada lluita deixi de tenir la seva idiosincràsia. Cada camí té la seva naturalesa, i cada u té el seu camí. De poc serveix fer camí pels altres, per molt que tinguem clar per on els convé encaminar-se. Fa...

0 Likes
Amor, Creença, Hadith, Islam, Mort, Terminologia / 17.04.2019

De peu, amb la mirada baixa, recito textos d’una profunditat insondable, paraules que no sempre arribo a entendre, i les dic sentint que és més important dir-les que entendre-les. Les proclamo perquè per mi, penso, és més important donar-los un espai que fer-les meves. Faig com qui entona una melodia o xiula com un ocell: Procuro que s’esdevingui la bellesa, i si aquesta es presenta intento, a la vegada, acomplir-la i delectar-me’n, és a dir, entonar-la i escoltar-la al mateix temps. És a dir, m’esforço, i en gaudeixo. M'ajupo i...

0 Likes
Creença, Espiritualitat, Meditació, Terminologia / 01.04.2019

Generalment, les pràctiques rituals de les tradicions espirituals tant són universals com particulars. Universals, ja que solen ser idèntiques per a tothom. Particulars, perquè a cadascú li aporten uns fruits que només aquesta persona degusta. El vincle que es genera entre cada u i l’espiritualitat és totalment íntim. Ningú podria pas relacionar-s’hi de la mateixa precisa manera que una altra persona. Una relació ineluctable Seria impossible, per altra banda, que algú deixés d’estar en relació amb allò a què els ritus apunten: L’aroma que es tasta amb la pràctica espiritual és...

0 Likes
Creença, Espiritualitat, Transformació social, Vida / 19.03.2019

Per sortir del pou primer cal que baixi fins a trobar l’aigua.Sortir-ne, sinó, no té cap sentitPensament inspirat en l'Yijing   Potser un emprengui un camí espiritual buscant grans certeses, i s’adoni, poc a poc, que més aviat el què troba són dubtes i, potser sí, alguna petita espurna de llum. En un món canviant, res és definitiu, i cap veritat roman perllongadament. Al llarg del seu curs, tant el caminant com el propi camí canvien. Allò que resultava veraç i definitiu en una etapa resulta irrellevant o fins i tot...

0 Likes
Creença, Escrits curts, Espiritualitat / 11.02.2019

Si t'atures i et pares a escoltar el silenci, sentiràs un so a dins teu. És l'eco de la vida, que ressona i vibra. Si per por el buit no t’asseus a meditar, estigues tranquil, aquesta vibració no abandona. Pots escoltar-la llarga estona. Sempre et farà companyia. Només cal que l’escoltis, que la segueixis amb l’oïda. Sense por, perquè sempre és aquí amb tu. Ets tu qui no està sempre amb ella, i l’abandones. Tu segueix-la i deixa’t portar, ella sap on vol portar-te… i tu no saps on vol anar....

0 Likes
Creença, Espiritualitat, Naturalesa, Terminologia / 13.04.2018

Imagino que totes les persones deuen topar, de tant en tant, amb fets que no saben explicar-se. Tothom viu experiències que no sap com interpretar ni, encara menys, justificar. Pot ser que es tracti de grans experiències que canvien les circumstàncies d’una vida, o de petites guspires de lucidesa, aparentment insignificants, però dotades d’una màgica sincronia. Si no ens tanquem a aquests fets peculiars que ens han cridat l’atenció estarem obrint-nos a la hipòtesi de l’espiritualitat, que no és altra cosa que creure que les experiències que –subtilment o...

0 Likes
Creença, Espiritualitat, Terminologia, Vida / 13.04.2018

Crec que podríem definir el fet espiritual com aquell que, tot i poder ser viscut, percebut i reconegut, no té explicació possible. A partir d’aquesta definició, m'agradaria plantejar l’espiritualitat com una hipòtesi –vull dir, com un possible–, i indagar a la recerca d’experiències que, essent viscudes i reconegudes, no puguin ser explicades. Més ben dit: No puguin ser explicades sense que quelcom es quedi pel camí. D’aquí passem al següent pas, que crec que és molt interessant: com que ja no cerquem justificacions, estem oberts als esdeveniments sense aspirar a...

0 Likes
Creença, Déu, Espiritualitat, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 17.11.2017

Vivim en el món de les manifestacions, on tot pren forma i es configura segons imatges o sons, on tot és finit i impermanent. I és gràcies a que són efímeres que les coses existeixen, de fet, perquè de ser eternes i il·limitades serien un absolut, i aquí no n’hi ha d’absoluts. Tot depèn d’alguna altra cosa, per ser-hi, tot prové d’algun indret, i no hi ha res que pugui durar per sempre, ja que la condició del món es que aquest canviï constantment. Potser la grandesa d’aquest món...

0 Likes