Hem deixat de creure en Déu per passar a creure en la humanitat i no sé què dir-vos...
De vegades llegeixo quelcom insignificant i em resulta fascinant. Veus més del que hi ha, em dic a mi mateix. Ho faig perquè sento que se li pot treure més suc del que no sembla, em responc, i tot i que potser se’ns mostra poca cosa, el poc que es mostra ha resultat ser evocador. El lector té dret de posar-hi de la seva part, no? De fet, és obvi que el que fa que una obra sigui bona és que el lector la gaudeixi. Més encara: que s’inspiri,...
M’ho va dir sense embuts: Allò que aprenguis de nou no se sumarà al que ja saps. Ho transformarà. No pretenguis acumular coneixements, obre’t a recordar, doncs, i també a oblidar. Deixa enrere tot allò que no et serveix. Aviat t’adonaràs que moltes de les coses que saps poden prendre un nou sentit i apuntar a una nova direcció. En el moment que ho descobreixis et sorprendràs: allò que dona un sentit diferent al que saps ara no et deixarà pas indiferent. No persegueixis el creixement. No pretenguis abastar el...
Quina manera tan laica de morir-se, va dir-me un dia un no creient. Quina manera tan espiritual d’acceptar la mort, m’havia dit el dia abans un fervent creient. I així em vaig adonar que, per molt que la tinguem en compte de maneres diferents, la mort és un fenomen transversal que a tots ens acaba atrapant i que, si l’acceptem d’una manera natural (tal com ve), les diferències s’esvaneixen. Mirar la mort Podem tenir la mort al cap de moltes maneres diferents, en efecte. Ara bé, ella no s’oblida de...
Moltes persones s’han pogut acomiadar de l’Arcadi Oliveres en vida. Abans que morís, ha tingut temps de dir i escoltar coses boniques a la gent que se l’estima i a qui s’ha estimat. Ha rebut moltíssimes visites i trucades. Al blog missatges.arcadioliveres.cat hi ha més de set mil missatges, i val a dir que l’Arcadi els ha pogut llegir gairebé tots, agraït de poder-ho fer. De vegades ho ha fet amb un somriure als llavis, sovint amb llàgrimes als ulls. Els mitjans de comunicació li han dedicat molts articles. Ha...
Quan la veritat surt a la llum, l’alegria es fa ostensible: Es capta com a realment real allò que ho és, i això fa que l’alegria es manifesti de manera inevitable. No és aquesta una alegria qualsevol. Es tracta més aviat d’una felicitat profunda, encara que subtil, que emergeix pel simple fet que s’ha captat la realitat que es fa efectiva, i aflora de manera natural perquè prové de la certesa. L’acompanya. Captar la realitat ens meravella. Ens meravella perquè no hi estem acostumats, en primer lloc, però sobretot ho...
A l’Arcadi Tota la vida has sigut un lluitador, per la llibertat, per la justícia, pels drets humans, per la pau...
He sentit a dir que els savis diuen que només existeix la veritat, que en aquest món no hi ha lloc per allò que no és cert, perquè la mentida és com un vel que tapa, però que no pot tapar-li res, a qui mira bé...
Al meu pare L’altre dia es va celebrar la jornada de portes obertes de l’Institut al que potser anirà el meu fill Marc. Com us podeu imaginar, la jornada es va haver de fer online, cosa que em va decebre una mica, ja que sense trepitjar el centre resulta molt difícil fer-se una idea de l’ambient que s’hi respira. Tot i això, però, de seguida vaig trobar un motiu per alegrar-me: Havia topat amb un oxímoron, i això de descobrir oxímorons, a casa meva, és motiu d’alegria. La jornada de...
Escric perquè m’ho passo bé. Sobretot, perquè m’ajuda a pensar: m’agrada deixar que el pensament reflexioni, ho trobo estimulant. De vegades, la idea acaba arribant a un indret allunyat del punt on l’he recollit. Altes vegades la idea era tan bona que no s’ha mogut de lloc (és a dir, no ha canviat de forma). Escriure m’ajuda a pensar. Escric i (en fer-ho, m’adono que) el meu pensament evoluciona. Quan m’assec a escriure, en realitat, m’assec a pensar, perquè quan penso amb un bolígraf a la mà o amb...