Arxius de Creença - Pàgina 23 de 28 - Sufi.cat
549
archive,paged,category,category-creenca,category-549,paged-23,category-paged-23,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Creença, Déu, Mort, Perplexitat / 10.04.2020

La paraula creure diu poc del creient. És certa, en efecte, perquè el creient creu en Déu, però poc útil, perquè la paraula no indica com creu el creient. Déu és. Això és el què creu el creient. Ara bé, Déu és ara consciència i ara energia, ara és amor i ara és saviesa. Déu ara és vida i però ara és mort, Déu ara ens regala però ara ens humilia, s’acarnissa amb nosaltres, però alhora ens acull. Com entenem a Déu és com ens creiem a Déu, i em...

Creença, Déu, Interioritat, Terminologia / 09.04.2020

Lluny de ser una persona ancorada en el passat, crèdula i mancada de criteri, una persona creient és, al meu entendre –això és el que entenc per creient– una persona que mira cap endavant, desaferrada del passat i del present, i que s’obre a una viure la vida des de dins, és a dir, que vol viure l’experiència de la vida en la seva dimensió més interna, pròpia, íntima. La vida és una cosa personal de cadascú, i la postura del creient en relació d’aquesta vida íntima és la...

Creença, Déu, Espiritualitat, Hadith, Interioritat, Islam, Terminologia / 28.03.2020

Diu Ibn Arabi que el nostre intel·lecte limita la realitat[1], que és absoluta. Una cosa similar és la que diu Zhuangzi: Una granota que està dins d’un pou no pot parlar de l’oceà: viu en un espai massa limitat. Un insecte que només viu un estiu no pot parlar del gel: la seva vida és massa limitada. Un lletrat ple d’erudició no pot parlar del dao 道: el seu aprenentatge és massa limitat… La nostra vida té un límit i el coneixement no en té cap. Si per perseguir...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 24.03.2020

Es parla de la unió mística amb la divinitat com una meta, la plenitud, a la que porta l’espiritualitat. D’altra part, en el marc de l’islam es parla de la fana’, l’extinció de la individualitat, una fase necessària per a poder penetrar en el mar de la divinitat, perquè amb Déu no hi ha res, i per accedir-hi cal prèviament, haver desaparegut com a cosa. Aquestes dues maneres de fer referència a l’objectiu al qual ens dirigim espiritualment parlant no descriu pas dos processos diferents, sinó que remeten a...

Amor, Creença, Déu, Islam, Quran / 24.03.2020

Ells maquinaven, però Al·là també feia projectes, i Al·là, Déu, és el millor dels maquinadors. Alcorà, 8:30 Al·là apareix, en aquesta aleia de l’Alcorà, al costat dels cafres –mal anomenats infidels– que maquinen. Ell mateix s’oposa als infidels, de manera que s’hi compara i relaciona. Els musulmans tenen per costum considerar que Al·là cau per sobre de tot i que és incomparable. Certament ho és, però el contrari també és cert. Déu també és proper, no només és inefable.   El proper i el llunyà Els musulmans tenen per costum referir-se a Déu en...

Creença, Déu, Mort, Naturalesa / 19.03.2020

Potser no creus en l’absolut, però no pots impedir que el sol es pongui. Potser no creus en l’absolut, en allò absolutament absolut, però això no t’impedeix creure en un absolut relatiu, com és el fet que el sol surt i es pon, que els dies passen passen, i que arribada l’hora morirem. Hi ha creences que no podem deixar de tenir-les. La de l’absolut és una d’elles, i no cal creure en un absolut absolutament absolut per comprendre la nostra posició d’inferioritat respecte l’absolut. En tenim prou amb...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 16.03.2020

M’adono que estava intentant suportar un pes inassumible. M’estava obligant a mi mateix fer un esforç que al que no arribava. I finalment he cedit, he deixat d’intentar fer allò que no podia fer, i m’he alliberat. Ha estat deixar de fer allò que no podia fer i la calma ha arribat per si mateixa. Adonar-me de què soc capaç i de què no ha estat un gran aprenentatge. Difícil, sens dubte, perquè passa per reconèixer-se a un mateix els propis límits, i això no és fàcil. Però fer-ho...

Creença, Interioritat, Islam, Terminologia / 12.03.2020

Fer una ablució és sortir de tu. L’ablució és, en el marc de l’islam i de tota tradició, una purificació, i aquesta purificació et buida del jo i t’obre al ser, a l’esdevenir, a la realitat que transcendeix i t’acull, que t’omple i t’empeny. Fer una ablució és fer un gest que es treu de la cosa, el nom, i et porta a la força motora, al verb, a l’acció: L’ablució ens es desaferra dels objectes i ens porta a l’acció. L’ablució és un acte. Una ablució és un gest...

Amor, Creença, Déu, Islam, Sufisme, Terminologia / 20.02.2020

És sabut que Islam és el nom d’una tradició religiosa. En efecte. Islam, però, també és un verb, en àrab, i podríem traduir-lo per sotmetre o entregar, en el sentit de sotmetre’s o entregar-se a la força que impulsa un moviment que sembla propi, però només aparentment, perquè el propi moviment d’un cos no es deu a la seva pròpia força sinó que, per ser-hi, aquesta força ha de provenir d’altri. Allò que podríem considerar la nostra pròpia força no és realment pròpia, ja que se serveix d’altres forces...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Quran, Terminologia / 19.02.2020

A la Regina, que m’empeny a caminar i a entrar cor endins   El peregrinatge no porta a un lloc, sinó a un estat. Aquest estat s’anomena Cor, i és un estat de obertura, d’indeterminació, de pre-existència malgrat trobar-se en l'existència. El cor és la porta que ens reuneix amb la font, l’espai on l’existència reconeix el seu origen. L'espai des d'on podem apreciar les coses sense filtrar-les per les nostres intencions i des d'on podem expressar-nos de la manera més espontània i natural. Exterioritat i interioritat El món exterior és una...