Arxius de Creença - Pàgina 20 de 28 - Sufi.cat
549
archive,paged,category,category-creenca,category-549,paged-20,category-paged-20,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Creença, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Vida / 05.09.2020

El dret al criteri propi no és un dret de segona categoria. No em sembla pas menys important que tenir un plat a taula o un llit on dormir. De fet, potser fins i tot, el dret a la llibertat de consciència em sembla més important que qualsevol altre, de naturalesa material, perquè la dignitat de la persona no passa només per la seva integritat física, sinó sobretot moral. En el tema de la llibertat de consciència, estem davant d’un dret intrínsec, inherent a cadascú, que només pot ser...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 04.09.2020

Sovint es descriu l’espiritualitat amb la imatge d’un camí. La imatge em sembla d’allò més encertada: Un caminant s’obre camí amb l’afany de penetrar un espai d’interioritat anomenat cor. La imatge del camí representa perfectament aquest procés d’interiorització, perquè és de naturalesa progressiva, perquè reclama d’un esforç, el de la construcció d’uns hàbits que esdevenen quotidians i que poc a poc transformen l’individu que els integra, que és talment un caminar. El camí espiritual és cap endins i no té per força una forma lineal, però tanmateix és un camí....

Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Quran, Religió, Transformació social / 03.09.2020

Llegeixo el diari que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya impulsarà aquest any un pla pilot per impartir religió islàmica als centres educatius públics de Catalunya.[1] D’entrada, aplaudeixo el gest, perquè l’islam, tot i ser ben present a Catalunya, és gran desconegut. De seguida, però, em dic que el primer que caldrà ensenyar en aquestes classes de religió islàmica és que l’islam no és una religió. És evident que aquesta signatura fa moolta i moolta falta, em dic. L’islam, una religió? Dir que l’islam és una religió és veure’l...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Religió, Terminologia / 31.08.2020

A Abdennur Prado, per difondre un discurs que empodera a les persones Si Déu és la força que crea l’univers, la font incognoscible d’on emana l’existència, aleshores és que tots hi estem en relació, que tots hi tenim a veure en la mateixa mesura, i que ningú pot creure que té allò diví en propietat. Déu no és de ningú perquè de Déu son tot. Déu no viu a casa nostra perquè som nosaltres els que habitem en el seu món. Res en sabem, d’aquest Déu, origen ocult i força sustentadora...

Creença, Islam, Perplexitat, Quran, Terminologia, Vida / 25.08.2020

A Abdennur Prado, que explica amb claredat com la deconstrucció dels artificis porta la descoberta del principi positiu i la seva força creadora En l’islam tot pot ser vist en positiu. Positiu, entenguem-nos, en el sentit d’efectiu o real. Tots els fets, tant si fan com si desfan –tant si posen com si treuen– son certs, efectius, estan dotats de realitat. No hi ha res fora de la realitat positiva. Tots els fenòmens, tant si sumen com si resten, poden ser vistos segons aquesta òptica positiva: Tant allò que es presenta com...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Sufisme, Terminologia, Vida / 22.08.2020

Si la porta no se t’obre és que no és el teu camí Shechen Rabjam Rinpoché   «Té etapes el camí espiritual?», em pregunto. Això sembla. Alguns autors ens parlen dels maqam, les estacions espirituals, i ens n’expliquen les característiques de cada una. Però a mi això em va una mica gran. No soc prou conscient per reconèixer-les. Un camí a l’Obert No sé ben bé en quines etapes podríem dividir o descriure el camí espiritual. El que sí que he pogut constatar és que el camí espiritual és progressiu i tendeix a l’Obert,...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 22.08.2020

De vegades sembla que la ciència s’hagi convertit en una nova religió. Potser és que el procediment científic crea dependència. No ho sé ben bé, en tot cas, ja hi ha qui es nega a reconèixer que la veritat pot ser coneguda de manera directa, sense intermediaris, i que amb l’experiència viscuda no n’hi ha prou per tenir criteri o discerniment. Hi ha qui tracta la realitat com si aquesta no tingués sentit excepte quan demostra tenir-ne, o pitjor encara, quan una teoria n’hi aporta. Ha arribat el dia...

Creença, Interioritat, Perplexitat, Terminologia, Vida / 12.08.2020

No hi ha alteritat sense joitat de la mateixa manera que no hi ha bellesa sense lletgesa. La noció d’un i d’altre son com les de yin i el yang, és a dir correlatives, i una vegada ens hem desprès d’una de les dues idees –per exemple de la de joïtat– ens adonem que l’altra idea també s’esvaneix. Dissoldre l'ego –el jo, l'altre– No hi ha un jo si no hi ha un tu, i no hi ha un nosaltres si no hi ha un vosaltres. I un ells. Tot...

Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 10.08.2020

Les fulles del vell roure moren cada hivern. Però a l’arbre li surten fulles noves cada primavera, perquè el tronc i les branques segueixen vius, any rere any, sense que res faci que desapareguin cada hivern. Això permeten que cada primavera, de nou, floreixin unes fulles que sabem que moriran a la tardor. I això em porta a pensar en el fet de la mort, que vist de la perspectiva de la fulla arriba abans que des de l’òptica del tronc. Què són les fulles sinó una petita part...

Creença, Espiritualitat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 08.08.2020

Barcelona és coneguda per ser una ciutat punt de trobada, oberta al món però amb personalitat en si mateixa. Dona al món tant com en rep, i fa de l’intercanvi una manera de fer les coses. Podríem dir que Barcelona té per bandera la diversitat. Rere la diversitat, la unitat  Qui sap llegir entre línies i observar rere les formes sap apreciar que la diversitat, fet i fet, no fa altra cosa que dibuixar-nos la unitat. Per exemple, en una foto d’un grup de gent provinent d’orígens diferents s’hi plasma,...