Arxius de Creença - Pàgina 18 de 28 - Sufi.cat
549
archive,paged,category,category-creenca,category-549,paged-18,category-paged-18,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Creença, Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 16.12.2020

No deu ser fàcil convertir la pròpia identitat en un motiu per estar en lluita. Deu ser molt dur fer-ne, d’allò que un creu que és, un absolut. Sento una gran solidaritat cap a tothom que cau al parany de confondre el si mateix amb una identitat concreta. Dins l’un mateix hi ha una profunditat inabastable, tan pregona com ho és la realitat externa, però cap endins, i el molt que ens mostra és ben poc en comparació al que realment és. Pretendre encasellar-ho és condemnar-se al patiment. Som...

Amor, Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Vida / 11.12.2020

Existeixo gràcies a que els meus pares ho van fer possible. Sí: ells ho van fer. Van fer l’amor. Van ser ells qui van fer el polvo de la meva vida. La veritat és que et quedes una mica fet pols quan t’adones que el polvo de la teva vida no l’has fet tu, però bé, al mateix temps se t’obre un horitzó immens: Tot el que ets, tot el que fas, ahir, avui o demà, és gràcies a coses que no has fet tu. Formes part de quelcom que...

Amor, Creença, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 11.12.2020

Qui coneix una mica la teoria del yinyang o de la correlativitat sap que no hi ha una entrada sense una sortida ni un ascens sense un descens. Una obertura implica sempre un tancament, un desplegament implica un replegament, una expansió implica una contracció. Arquimedes també ho deia. L'existència és una relació L’existència circula. Aquesta és la seva condició natural. Per tant, més importants que els fets que tenen lloc o les coses que sorgeixen són els processos que ho  permeten. Donar-li valor real al món és valorar les coses...

Amor, Creença, Escrits curts, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 05.12.2020

Per què hauríem de voler salvar el planeta, si no estem pas per sobre seu? O és que potser la mentalitat colonial ha conquerit també les nostres ments? No seria qüestió, més aviat, d’acceptar-lo tal com és, i d’alegrar-nos de ser u amb ell? El món no pot ser un medi extern per a nosaltres, perquè en som una part. Som membres del planeta com els budells ho son del nostre cos, com la sal ho és del mar. A cada part d’un tot només li correspon ocupar la seva...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 28.11.2020

A la Laia, que pregunta què passa quan sentim un buit immens   De vegades sents una buidor profunda. La solitud, la incomprensió, les discussions… Hi ha certes coses que et fan sentir allunyat dels altres, i de vegades aquesta llunyania es converteix en una frontera. Se’t fa un nus a l’estomac, penses que els teus límits són dolents. T’enfades. Et poses trist. T’agradaria poder abraçar als altres. Adquirir les seves perspectives. Sentir el seu escalf. Però et sents buit. La frontera recorda el teu aïllament cada cop que apareix. La frontera:...

Amor, Creença, Déu, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 28.11.2020

Camines carrer avall. T’atures al semàfor i mires l’hora. Quarts de cinc. Mires a dreta i esquerra. No passa cap cotxe i et disposes a avançar. Però t’atures, perquè t’adones que el comerç al qual anaves està tancat. Al teu voltant, les botigues són tancades. Només estan obertes les més grans, que no tanquen als migdies. T’asseus al banc per contemplar la gent que passa. Falta prop d’una hora perquè es faci fosc, però a Reus tothom fa com si encara fos migdia. És evident que a Reus hi...

Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 23.11.2020

La naturalesa, per la seva profunditat insondable, m’arriba a fer por. Un Bosc, la nit, els udols del vent. Les gotes fines d’una pluja, quan no trobes aixopluc. I t’espantes, perquè la vida et porta vivències molt profundes. Quan el món mostra la seva fesomia natural, i la mirem de cara, despertem. Però de pregones en són tant, les seves mirades, que fem per manera d’esquivar-les. I ens arrecerem en la superfície, perquè ens esvera penetrar dins del seu dany. Però aquesta natura que t’espanta és la força que ens...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 22.11.2020

El canvi que necessita el món no és tan difícil, penses. Al capdavall, no pot pas ser gaire complicat, si del que es tracta és de fer allò que el món espera de nosaltres. El món només demana que el cuidem, i això, de fet, ja ho sabem fer. Si el món demana que li fem alguna cosa, és que primer ens l’ha ensenyada a fer. Aquesta vida et vol per allò que millor saps fer. Fes-ho. Centra’t en allò que et toca fer i deixa corre les argúcies....

Amor, Creença, Espiritualitat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Sufisme, Transformació social, Vida / 15.11.2020

Ens ho han donat tot. La vida que vivim, i tot el què ella ens dona, és un do que ens ha estat donat gratuïtament. No és que meresquem la vida, o que ens l’haguem guanyat. Senzillament, se’ns ha donat, i gràcies a això vivim. De la mateixa manera que la vida ens ha sigut donada amb aquesta absoluta gratuïtat, donar sense demanar res a canvi és la nostra manera natural de comportar-nos. Entregar-nos als altres i al món sencer, sense esperar-ne res a canvi i pel simple fet...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 03.11.2020

No hem de treure-li valor al que estimem. Per proper que sigui el que toquem, per mundanal que ens sembli l’activitat que realitzem, si ho estimem és que es tracta de coses sagrades. Precisament, de fet, allò que fa que siguin sagrades és l’amor que depositem en elles. No pel fet que siguin nostres deixaran de ser sagrades, les meravelles de la vida. Cada acció és tota una gesta, un autèntic miracle, per petita o insignificant que sembli. No hi ha res que sigui vacu. Tot té lloc perquè...