Arxius de Creença - Pàgina 8 de 28 - Sufi.cat
549
archive,paged,category,category-creenca,category-549,paged-8,category-paged-8,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 26.08.2021

Confinar-se en un mateix és tancar els ulls, o deixar-los entreoberts, i recloure’s a escoltar el propi cos. És observar els gestos que realitza, i adonar-se que estan relacionats amb l’estat d’ànim i les actituds. Els moviments que fem, lluny de ser arbitraris, expressen un caràcter, fan visible un estat intern. Confinar-se en un mateix és obrir-se a gaudir –vet aquí què aporta això de l’auto-indagació!–, perquè sempre que reconnectem amb l’espai d’interioritat anomenat cor l’alegria brolla de manera natural: Al nostre cos li agrada tant que ens l’escoltem...

Creença, Déu, Espiritualitat, Meditació, Perplexitat, Religió, Terminologia, Vida / 25.08.2021

Haver convertit l’espiritualitat en una disciplina és, aparentment, un sense sentit. Per naturalesa, l’espiritualitat és allò que escapa a totes les formes i categories, perquè les transcendeix i les provoca. L’espiritualitat és l’indici de la força creadora que tot ho genera, el rastre perceptible de l’origen inefable. Aleshores, com pot ser que considerem que l’espiritualitat és una més d’entre les coses, i no totes elles? Com pot ser que hom consideri que l’espiritualitat és una disciplina diferenciable, diferent a la cultura a l’art a la ciència? Com és que a...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 19.08.2021

Quan dues identitats es troben cara a cara hom pot contemplar la que té davant, i també reconèixer la pròpia. Sense trobada no existeixen ni l’altre ni l’un mateix… ni l’entremig, aquell espai tan fèrtil que permet que les identitats canviïn i esdevinguin el que més són: categories passatgeres. Tot és gràcies a l’altre, perquè sense trobada no hi ha ni identificació ni canvi: Gràcies a ell podem saber qui som, i també gràcies a ell podem deixar de ser-ho. Sort en tenim de que les coses canvien, i sort...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 15.08.2021

Mai pertanyem clarament a un grup. Mai cap etiqueta que ens pot definir plenament, ni tan sols quan en trobem una amb la qual ens identifiquem molt. A l’hora de definir a persones (i a coses) les categories són poc més que referències. La nostra existència escapa a qualsevol identitat, perquè les identitats són sempre contingents. Per molt que, de manera aparent, pugui semblar-nos que una etiqueta ens representa i que un grup ens empara, la nostra pertinença a una o altra categoria serà sempre parcial, incompleta o temporal....

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Religió, Sufisme, Terminologia, Transformació social, Vida / 14.08.2021

El sufisme és una espiritualitat universal. Està a l’abast de tothom i s’adapta a les característiques de cadascú. No té a veure amb unes formes culturals determinades, ni s’expressa en una sola llengua, ni té a veure amb un lloc concret. El sufisme posa de manifest el que és inherent a tothom, i li dona visibilitat d’una manera clara i perceptible. És una espiritualitat viva, molt viva. Els seus mètodes –o ritus o exercicis espirituals– són simples i eficaços. Practicar-lo és senzill, i per contra l’efecte que produeixen és...

Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Testimoniatges, Vida / 13.08.2021

L’Alcorà, com tots els llibres, pot ser llegit des de diferents punt de vista. En funció de la mirada que hi faci el lector hi trobarà una cosa o una altra. A més a més, i com passa en tots els llibres sagrats (és a dir, revelats), de la seva lectura n’emanen, de manera natural, múltiples capes de significació. De la mateixa manera que un científic –posem per cas un metge o un biòleg– es miraria el cos humà d’una manera diferent a la que hi faria un artista...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Sufisme, Terminologia, Transformació social, Vida / 13.08.2021

Just du’a: Senzillament, demana-ho. Però fes-ho de cor, segur de que les teves intencions són sinceres i realistes. No vulguis tergiversar la realitat. L’ablució Dedica un temps a netejar bé la teva pell amb aigua clara i, mentre ho fas, observa que el teu cos també es renta per dins. Realitza l’ablució a consciència. Deixa que l’aigua s’endugui totes les impureses. Després, quan percebis que a dins teu ja no hi queda res d’artificial, demana. Suplica. Fes la du’a. Suplica, doncs, i proclama amb claredat aquell desig que creus que és...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Religió, Transformació social, Vida / 01.08.2021

El dret a la llibertat de consciència i creença, a la llibertat religiosa, a la llibertat de pràctiques espirituals és un dret humà tan fonamental com ho és el de tenir un plat a taula o un sostre per dormir. Els drets immaterials no són menys vitals. Cadascú de nosaltres és una persona única, i això vol dir que cadascú té dret a relacionar-se amb el món de la manera que estimi oportuna, per tal de trobar-se còmode en el món, d’acord amb el que pensa i sent, d’acord...

Creença, Escrits curts, Interioritat, Transformació social, Vida / 26.07.2021

A José Maria Sarto Ruiz Sé que la meva opinió sovint no coincideix amb la dels altres. De fet, sé que no puc estar plenament d’acord amb ningú. També sé que em resulta més fàcil expressar-me quan la meva opinió coincideix amb la d’altres persones. Quan, per contra, discrepo de molta gent, se’m fa molt més difícil dir el què penso. Així és com em torno còmplice dels discursos hegemònics, mal que em pesi, perquè aquests es perpetuen gràcies a que als humans ens més fàcil assentir que discrepar, i ens...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 25.07.2021

El passat arriba, provinent del mateix present en el qual ens trobem, i aconsegueix fer-se un lloc entre nosaltres. Es dona a conèixer –soc aquí!–, ens fa saber com és –així soc!––, i una vegada ha pres vida la seva presència esdevé innegable. No tenim altre remei, mal que ens pesi, que reconèixer que existeix i ens acompanya, encara que sabem que només existeix el present i que el passat, en principi, és allò que queda enrere. Amb tot, el passat neix després del present. Li deu la vida,...