Arxius de Creença - Pàgina 25 de 28 - Sufi.cat
549
archive,paged,category,category-creenca,category-549,paged-25,category-paged-25,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat / 03.01.2020

Poc importa, el meu desig, quan no coincideix amb allò que el món també vol de mi. Per contra, però, quan el meu desig particular coincideix bastant amb allò que el món demana, aleshores potser el desig pren importància. Segurament és que és que és el moment d’acomplir-lo. Per exemple, si tinc ganes de quedar amb tu, però tu no en tens ganes, de quedar amb mi, aleshores el millor que puc fer és intentar relativitzar el meu desig i pensar en altres coses...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Vida / 27.12.2019

Els éssers vius son vius, d’això no hi ha dubte. Ara bé, son realment éssers? Considerar-nos a nosaltres mateixos éssers és una de les possibilitats que tenim, però no considerar-nos-en també és possible, també té el seu sentit i la seva lògica. A partir del moment en què no queda clar què ens distingeix definitivament d’allò que no som nosaltres, hem d’admetre que la nostra categoria d’entitat independent aïllable és, en certa manera, il·lusòria: Cap individu està realment separat del món. Els éssers vius no paren d’intercanviar aire, aliment,...

Amor, Creença, Naturalesa, Transformació social, Vida / 27.12.2019

Des d’una societat moderna com la nostra podria semblar que altres societats, aquelles a les quals podem anomenar tradicionals, són més absurdes o menys avançades. Em penso, però, que això només és així si aquestes altres societats son observades des de fora, és a dir, des d’on ens trobem nosaltres avui. Vistes des de dins, en canvi, totes les societats, també les que ens semblen arcaiques, tenen la seva raó de ser i mantenen les seves pròpies lògiques internes. Sense penetrar en el marc que li és propi resulta del...

Creença, Déu, Transformació social / 24.12.2019

L’ateu es troba, ideològicament parlant, als antípodes de l’opressor. Un ateu és una persona lliure, que pensa per si mateixa, i que valora moltíssim aquesta seva independència, perquè ha arribat a les conclusions que ha arribat fent l’esforç de pensar per si mateix. La cosa no és fàcil, perquè implica deixar de formar equip amb el pensament hegemònic, i emprendre un camí cap a la independència del pensament. Lliure tota imposició, l’ateu ha decidit escoltar als altres, però no deixar-se colar més gols. La conseqüència natural d’això és que...

Creença, Espiritualitat, Perplexitat, Religió / 16.12.2019

El creient té fe en el transcendent. En té perquè sent que en té necessitat. Hi creu, doncs: Creu que l’existència necessita al transcendent, perquè entén que aquesta no sorgeix de per si. Observa que res del què és manifesta hi és per si mateix, s’adona que tot necessita quelcom, per ser-hi, i especula: hi ha d’haver quelcom que ho origina, tot això. Però l’origen no hi és. No existeix. És transcendent, i això vol dir que és inexistent, perquè està més enllà de l’existència, és a dir, n’està...

Creença, Espiritualitat, Mort, Religió / 13.12.2019

Quan m’han preguntat sobre la naturalesa del convers he sentit, un cop més, una sensació de rebuig. Provaré de justificar-ne el perquè en una plana o dues. El convers no sol considerar-se convers, a si mateix, a no ser algú li hagi imposat la conversió. Aquí no parlaré de quan una religió és imposada perquè aquest no era el cas a que feia referència la pregunta. Si la conversió ha sigut voluntària no es pot parlar estrictament d’una conversió. Més ben dit: Anomenar-ho conversió és quedar-se a un nivell molt...

Creença, Espiritualitat, Mort / 13.12.2019

Allargar la vida ens pot semblar un objectiu desitjable. D’entrada, ho és. Però sabem que no pel fet de viure més s’és més feliç, de manera que la pretensió d’allargar la vida per allargar-la, simplement, sembla un objectiu massa banal. Cal eixamplar-la, doncs, perquè en eixamplar-la li donem plenitud. Però també aquí topem amb un però: Eixamplar-la vol dir viure-la més intensament? Eixamplar-la vol dir jugar a buscar els límits i pretendre superar-los? Eixamplar-la vol dir morir en l’intent d’abastar-ho tot? Si eixamplar-se vol dir que tot ha de tenir...

Creença, Islam, Quran, Terminologia / 11.12.2019

Oh fills d’Adam! Porteu vestits ben adornats, cada vegada que us postreu. Mengeu, beveu, però no feu excessos, car Ell no estima els qui fan excessos.   Diu una aleia de la sura a Al-Araf (7:31), i jo em quedo amb dues coses del fragment. La segona és que recomana no excedir-se en el menjar i el beure. I em ve una pregunta al cap: En quin moment concret es pot dir que el menjar ha sigut excessiu? Em penso que el límit no és clar, ni en això ni en moltes altres...

Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa / 11.12.2019

Sempre em passa, un cop al mes. Sóc llunàtic de mena i quan la lluna s’omple, m’omplo jo també. D’emocions: Som aigua. Som tot aigua, per dins, i anem com marees. Som un mar d’emocions, un flux i reflux d’onades, un anar i venir d’emocions, de totes elles, que apareixen i desapareixen, que s’amplien i s’inhibeixen, mútuament, i juguen amb nosaltres, i ens diuen de tot i ens fan sentir res. Amb la lluna plena les aigües ascendeixen. Tot puja i tot és dràstic. Tot és a vida o mort...

Creença, Espiritualitat / 09.12.2019

D'on brota la idea d’un autor, d'on prové la inspiració d’un artista o d’on emergeix l’art que transmet emoció i vivesa és el què jo anomeno espiritualitat. No sé ben bé on és, aquest espai. Ni sé ben bé com és, tampoc, perquè la seva naturalesa resulta misteriosa. Ara bé, ho podem anomenar espiritualitat, si per espiritual entenem allò que és cognoscible però que emergeix de l’inconegut. Com la idea de l’autor i com la inspiració de l’artista, la vida també és un fenomen espiritual, de fet, perquè sorgeix de...