Arxius de Mort - Pàgina 14 de 14 - Sufi.cat
594
archive,paged,category,category-mort,category-594,paged-14,category-paged-14,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Escrits curts, Espiritualitat, Mort, Naturalesa, Vida / 05.04.2019

La vida és finita, tots ho sabem. Tots ho sabem, que morirem, que tot s'acaba, que res dura per sempre. Tots ho sabem, que després que s'acabi una cosa en ve una altra que també s'acabarà, i que la cosa que vindrà a continuació també s'acabarà. Perquè tot s’acaba, sempre. I és que la mort tot ho acaba, sempre. I no s’atura mai. I no s’atura mai, la mort, perquè la vida no s’aturi, i així no cessi de brotar, i prengui sempre formes noves, perquè és per sempre inesgotable, infinita. ...

0 Likes
Espiritualitat, Mort, Perplexitat, Sufisme, Terminologia, Vida / 08.10.2018

Coneixeu una cèlebre frase de John Lennon que diu que “la vida es allò que passa mentre fem altres plans”? Doncs bé, el sufisme, l'espiritualitat de l'islam, és ben bé el contrari: és un curs d'aprehensió del real, una via d’accés a la descoberta d’allò que és, tal com és. Khalil Jibran té un conte que es diu l’altre llenguatge. Diu així: Tres dies després de néixer, mentre jeia al meu sedós bressol, i mirava amb admirat esglai el món que m’envoltava, la meva mare preguntà a la dida: –Com és...

0 Likes
Escrits curts, Espiritualitat, Mort, Vida / 02.04.2018

Torna a ser dia dos. I és en un dia dos que vas morir, Marcel, i que va néixer el dolor. I el dol va començar en dia dos, Marcel, però també en dia dos va néixer una coneixença… En dia dos va començar un camí. Nou. Dur. Dur i nou. Dual. Sí. Però cert. Veritable. Real. I de vegades, quan és dia dos, reconnecto. I retrobo l'u. I aprenc, tot i que dur, quelcom nou, i cert. I essent cert, aporta llum....

1 Like
Creença, Déu, Espiritualitat, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 17.11.2017

Vivim en el món de les manifestacions, on tot pren forma i es configura segons imatges o sons, on tot és finit i impermanent. I és gràcies a que són efímeres que les coses existeixen, de fet, perquè de ser eternes i il·limitades serien un absolut, i aquí no n’hi ha d’absoluts. Tot depèn d’alguna altra cosa, per ser-hi, tot prové d’algun indret, i no hi ha res que pugui durar per sempre, ja que la condició del món es que aquest canviï constantment. Potser la grandesa d’aquest món...

0 Likes