Arxius de Mort - Pàgina 11 de 14 - Sufi.cat
594
archive,paged,category,category-mort,category-594,paged-11,category-paged-11,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Amor, Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat / 03.03.2020

Si la nostra existència no tingués cap mena de sentit possible, la idea mateixa de sentit ni tan sols se’ns hauria acudit. François Cheng (Cinc meditacions sobre la mort) “Per al Mestre Eckhart i els qui el succeeixen”, escriu François Cheng a Cinc meditacions sobre la mort, “el Buit –el Res–, és la posició mateixa de Déu, en el sentit que Déu es manté en la posició del no-ser alhora que fa constantment acte de ser. I ser, realment ser, no és mai situar-se com un simple “essent” donat, sinó que...

Interioritat, Islam, Mort, Quran / 02.03.2020

Nós no hem fet venir, no hem transmès, cap missatger ni enviat Que no s’expliqui en la llengua del seu poble, Per deixar clar el seu missatge. Déu extravia aquell que vol i adreça bé aquell que vol. Ell és el Fort, el Jutge Just i Ple de Saviesa Alcorà 14:4 Al meu entendre, aquesta aleia de l’Alcorà deixa clares dues idees. En primer lloc, que els missatges de Déu resulten aprehensibles a qui els ha d’entendre. En segon lloc, que Ell és l’únic qui dirigeix les nostres vides. Ell fa arribar el missatge que...

Espiritualitat, Mort, Religió, Terminologia / 19.02.2020

L’analfabetisme espiritual està a l’ordre del dia i això té conseqüències nefastes. Massa sovint es fa referència a l’espiritualitat des del desconeixement, se l’associa a allò que no hi té a veure i se la desnaturalitza. L’espiritualitat és una sensibilitat, una consciència, i pot impregnar qualsevol dimensió de la vida, sigui religiosa o no, artística o no, cultural o no, familiar o no, d’interioritat o no. No tenir sensibilitat espiritual, no admetre que això existeix i no tenir eines per entrenar-la porta a no comprendre’n el sentit, i no...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 13.02.2020

Sols hi ha una vida, i neixes en ella el dia que t’adones que no ets tu qui la viu. Desperta! Sols hi ha una vida, i no és ni teva, ni meva, ni de ningú. És de si mateixa i és ella qui la viu. Entrega't! Sols hi ha una vida i no és humana, malgrat els humans tinguem consciència, ni és del fetge o dels ronyons, o de la melsa o del cor, per molt que també ells puguin tenir consciència de si. La vida és teva i...

Déu, Mort, Sufisme, Vida / 09.02.2020

La demostració de Déu no arriba mentre nosaltres creguem que tenim existència pròpia, que som quelcom, separadament de la resta de coses, i que la nostra existència significa esdevenir una entitat. Si no deixem de veure’ns a nosaltres mateixos com a coses no podrem apreciar què És Déu. Déu només apareix quan les coses deixen de ser coses. La idea de Déu significa la extinció de les coses com a coses. No hi ha Déu si hi ha coses, perquè Déu és el vincle entre les coses, i aquest...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 09.02.2020

A la Blanca, present tot i la distància   Allò que tot ho crea, tot s’ho endú. Tot ho dona i tot ho pren, i en el còmput global entre el que dona i el que treu, el resulta és positiu. Entre l’addició i l’extracció la suma no és zero. En donar-ho tot i treure-ho tot queda quelcom: l’experiència tinguda, l’existència realitzada. El fet de la vida roman present. No ja com a vida, en minúscules, canviant i evanescent, desapareguda, sinó com a Vida, amb majúscules, força, possibilitat i potència. La...

Amor, Creença, Mort, Naturalesa, Vida / 07.02.2020

Ens alimentem d’altres formes de vida, respirem un oxigen que agafem del nostre entorn. Ens pensem que la nostra vida és dins nostre, però alhora sabem que l’aliment que li dona la força per viure és a fora seu. Per què seguim creient, aleshores, que la nostra vida és realment nostra, i que és el nostre cos el que la sosté, si tant depèn d’allò que té lloc a dins com a fora seu? La nostra vida, totes les vides, son sostingudes per allò té lloc dins d’un cos, però...

Déu, Islam, Mort, Perplexitat, Quran, Religió / 27.01.2020

Per la Marta, a qui li he volgut explicar el cel amb el cap i he entès que m'entendria més quan en parlés amb el cor. Aquí ho tens,   El cel és aquí: el paradís és un estat. L’eternitat no està pas desvinculada del temps. No existeix un altre món, com a tal, encara que el cert és que hi ha espais, temps-lloc, que no són l’ara i l’aquí. Podem afirmar que no tots els estats d’existència estan tenint lloc ara mateix, en efecte, però també que només l’ara i l’aquí té presència ara...

Espiritualitat, Interioritat, Mort, Naturalesa / 13.01.2020

Sempre s’ha parlat molt de la importància de viure el moment. Abans deien Carpe diem, tempus fugit, avui s’escriu sobre El poder de l’ara. En tot cas, la necessitat de sentir plenament l’instant present es manté intacta. Desprendre’s d’allò que no està tenint lloc ara i aquí és alliberador. Ara, cal que tinguem en compte que viure el present amb plenitud no té perquè significar oblidar-se del passat i del futur, així com de coses que tenen lloc en nosaltres indrets. Viure l’ara i l’aquí amb plenitud no vol...

Déu, Mort, Naturalesa / 10.01.2020

Ens eclipsa, però no ens esborra. Ens treu la llum, però no ens deixa del tot a les foques. De fet, ens dona ressonància. Ens ajuda, sí, perquè ens ensenya que som fràgils. I també ens indica que això algun dia s’acabarà. L’eclipsi ens diu que la nostra personalitat pot ser tapada. Però només és un avís. Així permet que poguem redescobrir-nos. De fet, la nostra personalitat és desitjada pel món. La realitat ens vol. Déu és –sigui el què sigui– el què ha fet que siguem el que...