En això de la ficció hi ha tres actes: inici, nus i desenllaç. En la no ficció, en canvi, hi ha quatre actes, primavera, estiu, tardor i hivern, i no n’hi ha cap que sigui un inici ni cap que sigui un final....
A l’Alèxia, que sap que escriure requereix dedicació i que deixa espai perquè les emocions aflorin Diuen que les emocions mouen el món. Sentir-les ens empeny amb tanta força que gràcies a elles podem avançar i canviar les coses. Sentir emocions és percebre la força de la vida. Sentir-les és sinònim d’adonar-se que estem vius. Sentir emocions és constatar que la vida no és pròpia d’un objecte inanimat. La vida és una experiència molt real i profunda, i no ens deixa pas indiferents. Quan les emocions ens inunden, i ens submergim en...
Sant Cugat del Vallès, 27 de febrer 2021 La vida d’Arcadi Oliveres, iniciada a Barcelona l’any 1945, ha entrat fa poques setmanes en temps de descompte. Els dos infarts que ha patit el 2020 i el càncer que té al pàncrees el fan sabedor que ha entrat a la darrera etapa de la seva vida. Davant d’aquesta indefugible realitat, s’ha proposat gaudir plenament de cada minut que li queda entre nosaltres. Assegut a la butaca del menjador de la casa on viu des de fa quinze anys, a Sant Cugat...
Immersos en un procés que coneixem molt bé però se’ns escapa, vivim conscients de que la vida és tot el que coneixem o tenim, i que no la podrem abastar del tot. La vida, amb tota la seva completesa, ens penetra i ens travessa, i se’n va i segueix el seu camí, i ens xiuxiueja a cau d’orella que és massa gran per a nosaltres. Fugaç, ens diu adéu i ens anuncia que hi ha quelcom de permanent: per molt canviem i envellim, seguim aquí, i quan després de...
Tot es transforma a cada instant. El canvi és una constant inevitable. Les estacions de l’any se succeeixen de manera incessant. Els anys es mouen endavant, i nosaltres amb ells. I envellim. Res perdura. O sí? Potser sí, ben mirat, perquè d’alguna manera els canvis ens permeten intuir que quelcom es manté permanent. Els dies passen, però se succeeixen, enllaçats, i això ens permet apreciar una certa continuïtat. El canvi és permanent. El pas del temps Amb el pas del temps –o, més ben dit, amb el nostre pas a través...
Del meu pare no n’he heretat del tot la ideologia, perquè és cert que compartim molts ideals, però sovint discrepem. No n’he heretat tampoc uns hàbits o una manera de fer, perquè si bé en certes actituds m’hi assemblo, en d’altres sóc ben diferent. Del meu pare no n’he heretat el gust o el tacte, la vista o l’olfacte. Del meu pare n’he heretat, bàsicament, l’esperit crític. Aquesta herència sí que l’he volgut recollir sempre al cent per cent, i m’hi esforço encara ara. L’esperit crític D’ell he rebut l’oportunitat de...
Aquest estiu farà deu anys que va morir el meu germà Marcel. Cada cop estic més agraït de l’exemple que em va donar, o que ens va donar, més ben dit, perquè som molts els que valorem el seu exemple. Va morir donant una autèntica lliçó de com viure la vida i de com encarar la mort. Fa just deu anys, a l’hivern-primavera del 2011, en Marcel va entrar recta final de la vida. Recordo molt bé com va acceptar aquesta fase de la vida, simplement, com una etapa...
Sempre he imaginat la llibertat com aquell anhel pel qual les persones som capaces per nosaltres mateixes de decidir el nostre camí, el nostre destí i prendre les decisions que creguem sempre amb responsabilitat. Arcadi Oliveres (Paraules d’Arcadi, p. 43) Aquestes paraules sintetitzen molt bé els ensenyaments de l’Arcadi. La llibertat com un anhel de realització del que un creu i sent, segons el que veu, observa i troba. La llibertat és alhora una mostra de respecte envers el que un veu i una acció feta d’acord a com un...
La por a la mort té molta força. Per por a la mort, les persones són capaces de fer grans disbarats. Per exemple, estan disposades a deixar de gaudir la vida. Qui s’espanti per la certesa de la mort inevitable patirà durant la vida, i li traurà força i vigor, i fins i tot l’estimarà en menor mesura, perquè per estimar la vida cal acceptar que no hi ha vida sense mort. No tenim altre remei: La mort forma part de la vida. La mort és del tot indissociable...
A casa podem dir que hem conegut de molt a prop el càncer, l’alzheimer, la diabetis, l’artritis, el parkinson, les malalties de la pell i els accidents. Som una família nombrosa, i he de reconèxier que entre meus els avis, pares i germans acumulem un bon historial. Si fa no fa, però, crec que es tracta d'un historial comparable al de moltes altres famílies. Amb els anys, he pres consciència de que és millor prevenir que curar. Ara he decidit adoptar un lema per tal que em serveixi de...