Segons les meves investigacions el meu jo està al centre del meu cor, a la punta dels meus dits i en l’alè que exhalo cada vegada...
L’art, les ciències, les lletres, les humanitats, l’esport, la religió i tantes altres són formes que expressen, de maneres diferents, uns principis compartits. Unes mateixes normes de funcionament regeixen arreu, i malgrat que aquestes normes troben moltes maneres diferents d’articular-se, és a dir, de realitzar-se, quan prenen vida no fan altra cosa que reflectir, i explicitar, de les més diverses maneres, aquests principis comuns universals. Amb això vull dir que les diferents branques del coneixement mai haurien de ser vistos com a dominis categòricament separables. Perquè? Perquè no hi ha...
Cosmogònicament parlant, el diable apareix abans que l’univers i la humanitat. Això impedeix que les persones, els animals o les plantes podem eradicar el mal d’arrel, perquè és anterior a nosaltres. Quan dic que és anterior a nosaltres vull dir que el món es forma d’una manera determinada, segons un ordre concret, i que les parelles yinyang són necessàries perquè les persones i les coses puguin existir. El primer que crea Déu per generar l’existència és allò que se li oposa. A partir d’aquí, pot crear totes les altres coses,...
Coneixeu el cant difònic? És un cant aparentment que permet apreciar com, d’una nota, emergeixen totes les altres. El cant difònic consisteix en filtrar els sons que travessen la gola per tal de que un dels harmònics de la nota cantada se senti mes fort que els altres. En cada nota hi són contingudes totes les altres, en forma d’harmònics. Això és sempre així, però el cant difònic, en amagar certs harmònics i presentar-ne d’altres, ho il·lustra molt bé. De cada nota en podem treure totes les altres notes. El...
Sols hi ha una vida, i neixes en ella el dia que t’adones que no ets tu qui la viu. Desperta! Sols hi ha una vida, i no és ni teva, ni meva, ni de ningú. És de si mateixa i és ella qui la viu. Entrega't! Sols hi ha una vida i no és humana, malgrat els humans tinguem consciència, ni és del fetge o dels ronyons, o de la melsa o del cor, per molt que també ells puguin tenir consciència de si. La vida és teva i...
Al Pere, que deixa caure missatges com qui no veu la cosa Quan les persones et dirigeixen la paraula i et diuen coses, el món et parla. Més encara: quan les persones parlen entre si i a tu t’arriba un cert missatge, el món també et parla, malgrat que aquestes persones no parlaven amb tu. El missatge t’ha arribat, i això vol dir que anava per tu. Malgrat la via per la qual t’ha arribat no et sembli convencional, el missatge t’ha arribat, i és això, precisament, el què et...
La demostració de Déu no arriba mentre nosaltres creguem que tenim existència pròpia, que som quelcom, separadament de la resta de coses, i que la nostra existència significa esdevenir una entitat. Si no deixem de veure’ns a nosaltres mateixos com a coses no podrem apreciar què És Déu. Déu només apareix quan les coses deixen de ser coses. La idea de Déu significa la extinció de les coses com a coses. No hi ha Déu si hi ha coses, perquè Déu és el vincle entre les coses, i aquest...
A la Blanca, present tot i la distància Allò que tot ho crea, tot s’ho endú. Tot ho dona i tot ho pren, i en el còmput global entre el que dona i el que treu, el resulta és positiu. Entre l’addició i l’extracció la suma no és zero. En donar-ho tot i treure-ho tot queda quelcom: l’experiència tinguda, l’existència realitzada. El fet de la vida roman present. No ja com a vida, en minúscules, canviant i evanescent, desapareguda, sinó com a Vida, amb majúscules, força, possibilitat i potència. La...
Ens alimentem d’altres formes de vida, respirem un oxigen que agafem del nostre entorn. Ens pensem que la nostra vida és dins nostre, però alhora sabem que l’aliment que li dona la força per viure és a fora seu. Per què seguim creient, aleshores, que la nostra vida és realment nostra, i que és el nostre cos el que la sosté, si tant depèn d’allò que té lloc a dins com a fora seu? La nostra vida, totes les vides, son sostingudes per allò té lloc dins d’un cos, però...
En la nostra vida sentirem la solitud per molt acompanyats que estiguem. No cal més que acceptar-ho...