El mètode del sufisme, com el de totes les vies espirituals, consta d’una sèrie de ritus. La pràctica dels ritus no té només sentit en si mateixa, perquè la força que desperten segueix viva quan aquests finalitzen i comença allò que algú podria anomenar activitat secular. Però...
El camí de l’existència a la realitat es pot descriure en tres etapes. A mesura que s'avança en aquest camí de tres fases i es penetra la realitat, aquesta ens revela que la seva capa més externa i superficial és allò que anomenem existència, però que dintre seu encara hi ha espai per un nucli transcendent i un espai intermig. Potser abans que res hauria de definir què entenc per realitat i existència, encara que de fet ja ho he començat a dibuixar: L’existència és la capa més externa...
Quan recito a consciencia, en veu baixa, m’adono que es desperten cèl·lules del meu cos que estaven adormides. Aleshores hi poso encara mes atenció. Afino la respiració, pujo el volum de la veu interna, i segueixo fent la invocació, en veu baixa. El record De sobte em ve al cap algun record, que deixo marxar però que recordo. O em ve al cap alguna imatge. Per exemple, la d’un estel fugaç. I marxa i em deixa sol de nou. Repetint. Invocant. Recitant. Despertant. Prenent consciencia. La pràctica és sempre la mateixa. Cada...
Deixa de perseguir les coses. No et preocupis. Si son per tu, realment, ja t’aniran al darrere Donar-se temps és donar-se amor. Donar-se temps és prestar atenció a les coses. La pressa mata, recordo que em deien de més jove. La pressa mata La pressa mata, em repeteixo a mi mateix per dins. I la veu interna em recorda que les coses fetes a poc a poc, prenen més vida. No és que accelerar-les les mati, més aviat és que alentir-les les aviva. La vida hi és i té el seu tempo, retrobar-lo...
L’espiritualitat té a veure amb la sinceritat, la veritat, la transparència, la naturalitat...
Ara ja hem vist que ens preocupa més la covid19 que la salut de les persones. És ben normal. Sempre ens ha interessat més el futbol que l’esport, l’ensenyament que l’aprenentatge i l’acumulació de dades que el coneixement. Fa temps que la part s’ha menjat el tot, que hem posat el conjunt de la societat al servei d’una minoria i el planeta sencer en mans humanes. ...
Quan tornem a conduir mantindrem una distància de seguretat prudencial que ens permetrà evitar molts accidents de trànsit. Quan tornem a treballar es mantindrà, entre les persones, un espai de seguretat que protegirà als treballadors. El respecte serà la nota que més fort sonarà, i això ens estalviarà molts accidents laborals, molt estrès, moltes angoixes. S’haurà deixat d’invadir l’espai de l’altre, és a dir, d’explotar-lo, d'alinear-lo. La salut al centre Entenc que si estem lluitant contra un virus amb totes les nostres forces és perquè ens estem prenent molt seriosament la...
Em dic Arnau Oliveres, tinc dos fills, visc a Reus i fa 14 anys que em reconec musulmà. Vaig obrir-me a l’islam i al sufisme en adonar-me que em proposaven una via per afinar-me a mi mateix, per entregar-me als altres, per harmonitzar-me amb la natura i fluir amb això que anomenem existència...
Ells maquinaven, però Al·là també feia projectes, i Al·là, Déu, és el millor dels maquinadors. Alcorà, 8 :30 Déu no modifica l’estat d’un poble fins que els individus que el componen no es modifiquen a si mateixos. Alcorà 13:11 Que aquest doble retir en el qual ens trobem immersos resulti fructífer. Que sapiguem apreciar-lo com una oportunitat per a entregar-nos de cor, i obrir-nos de ment. Que aquesta entrega nostra sigui acceptada. Que les aigües que desborden la font matricial d’on emana la vida i la bellesa ens doni de beure als que estem assedegats i, tanmateix,...
Al cavaller Roger, vola amunt, company! El mateix Jordi que fa uns anys va deixar de salvar princeses se’ns ha tornat animalista, segons sembla. Ja no mata al drac. Ni tan sols surt de casa. Ha deixat de fer la guerra. La conquesta d’enemics i de cors era una aventura, una llegenda, que comença a perdre força. El Sant se’ns obre cap dins, ara, per carregar les bateries. S’interna cap al centre del seu cor, per retrobar-se amb aquell drac que sempre hi era, mític i sagrat, habitant solitari del regne...