Arxius de Déu - Pàgina 17 de 19 - Sufi.cat
355
archive,paged,category,category-deu,category-355,paged-17,category-paged-17,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Déu, Mort, Naturalesa / 10.01.2020

Ens eclipsa, però no ens esborra. Ens treu la llum, però no ens deixa del tot a les foques. De fet, ens dona ressonància. Ens ajuda, sí, perquè ens ensenya que som fràgils. I també ens indica que això algun dia s’acabarà. L’eclipsi ens diu que la nostra personalitat pot ser tapada. Però només és un avís. Així permet que poguem redescobrir-nos. De fet, la nostra personalitat és desitjada pel món. La realitat ens vol. Déu és –sigui el què sigui– el què ha fet que siguem el que...

Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 31.12.2019

Sovint s’ha dit que entre el creador i la creació hi ha la mateixa relació que hi ha entre el músic i la música. Em sembla una metàfora preciosa: La música no sona si un intèrpret no l’executa. Per tal que el so es produeixi es necessita que un mecanisme el faci audible. El so requereix d’un moviment, d’una força, d’un impuls, i no sona per si sol. No per inconegut el mecanisme que produeix el so hauria de ser oblidat: Si tenim música tenim músics, perquè la música...

Déu, Islam, Religió, Vida / 30.12.2019

L’islam no es una doctrina o un sistema de creences. Com a molt, és la doctrina de la unitat i exigeix la creença en la unicitat, és a dir, en la idea de que tot plegat forma part d’una sola realitat. L’islam no és tampoc una religió. Si ho ha de ser, és una religió trans-religiosa, una religió que abasta més enllà dels límits d’una sola religió, perquè les accepta i les reconeix a totes. L’islam és, si de cas, la religió primordial que les abraça totes, perquè si...

Creença, Déu, Transformació social / 24.12.2019

L’ateu es troba, ideològicament parlant, als antípodes de l’opressor. Un ateu és una persona lliure, que pensa per si mateixa, i que valora moltíssim aquesta seva independència, perquè ha arribat a les conclusions que ha arribat fent l’esforç de pensar per si mateix. La cosa no és fàcil, perquè implica deixar de formar equip amb el pensament hegemònic, i emprendre un camí cap a la independència del pensament. Lliure tota imposició, l’ateu ha decidit escoltar als altres, però no deixar-se colar més gols. La conseqüència natural d’això és que...

Déu, Hadith, Islam, Meditació, Mort, Perplexitat, Quran, Sufisme, Terminologia / 20.12.2019

No és tot, fora de Déu, una il·lusió, i no està tota gràcia condemnada a desaparèixer? Abu Aqil Labid Tal com descric en diferents escrits d’aquest blog, Islam és una manera d’estar en el món, receptiva i entregada. Islam és acceptar que la realitat ens transcendeix i en formem part, que hi era abans que hi siguéssim nosaltres i que hi seguirà essent una vegada morim. La criatura que viu en el món és com gra de sorra del desert. Som una petita porció de món. No som un mer no res,...

Amor, Déu, Espiritualitat, Transformació social / 18.12.2019

Totes les persones apreciem la llibertat. Tots sentim el mateix desig de ser (i sentir-nos) lliures. Ara, si bé aquest anhel és compartit, no ho és la idea que tenim de la llibertat: Cadascú entén la llibertat a la seva manera. Llibertat és una paraula que no significa el mateix per tothom. No tots l’entenem igual, la llibertat, i fins i tot pot ser que el que resulta alliberador per a una persona no sigui gens ni mica per als altres. D’això va de llibertat, justament: cadascú és lliure de...

Creença, Déu, Espiritualitat / 06.12.2019

Espiritualitat i creences són dos conceptes que no tenen gaire a veure, encara que sovint se’ls presenta agafats de la mà. Crec que cal que acotem una mica cada una d’aquestes dues paraules per comprendre que, en efecte, l’espiritualitat i les creences són coses diferents que pertanyen a àmbits diferents. La creença La creença té a veure amb allò que no un no sap. I aquesta és la seva utilitat: La creença ens serveix per imaginar-nos allò que no tenim a l’abast. La nostra ment projecta, i és capaç d’imaginar....

Conferències, Déu, Hadith, Islam, Meditació, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Vida / 29.11.2019

Ponència en el marc de la jornada Harmonia entre la mort i la vida en les tradicions religioses AUDIR Barcelona, 27 novembre 2019   Al germà Abu Ali   Per tal de crear una escletxa entre el què hem fet fins ara i el què farem a partir d’ara, m’agradaria començar amb uns instants de silenci.   *   Diuen que Déu va exclamar sigues, i l’existència va esdevenir. L’univers és, segons els cristians, producte d’un verb. Segons la tradició hindú, l’univers sorgeix de la pronunciació divina del mantra om. També a Egipte i Pèrsia es considerava que l’existència...

Déu, Escrits curts, Interioritat, Vida / 19.11.2019

El meu cos no és meu, no l’he fet jo. Pertany a la naturalesa. Això sí, jo soc responsable d’aquest cos, en tinc cura. Per fer-ho, tinc ben en compte que en relació al meu cos, hi ha coses que les decideixo jo… i que d’altres no, que hi ha coses que puc efectuar-les, però que també n’hi ha d’altres que se m’escapen. Puc decidir anar a dormir, per no puc decidir adormir-me. Puc decidir cuidar la meva salut, però no puc decidir no posar-me malalt. Puc decidir que no...

Déu, Espiritualitat, Interioritat, Testimoniatges, Vida / 31.10.2019

La realitat et parla, però no ho fa amb un llenguatge descriptiu: ho fa amb fets. I aquests fets, es capten i punt. Es viuen. No cal ni entendre'ls, no cal que tinguis una explicació per ells. Però n’has sigut testimoni: Ho saps i prou. Perquè et faria falta cap explicació, raonament o experiment per demostrar-ho? Dissortadament, però, la gent no aprecia el coneixement directe, i deixa en mans d’experts allò que podria copsar per si mateix. ¿I què passa aleshores? Doncs que aquests experts no ho son de...