De Déu no se’n pot dir res. És un origen que queda més enllà de tot el podríem dir-ne. Però ja n’hem dit una cosa, en dir que no podem dir-ne res...
Creença, Déu, Mort, Perplexitat / 10.04.2020
A través del signe: La creença com a record de Déu
La paraula creure diu poc del creient. És certa, en efecte, perquè el creient creu en Déu, però poc útil, perquè la paraula no indica com creu el creient. Déu és. Això és el què creu el creient. Ara bé, Déu és ara consciència i ara energia, ara és amor i ara és saviesa. Déu ara és vida i però ara és mort, Déu ara ens regala però ara ens humilia, s’acarnissa amb nosaltres, però alhora ens acull. Com entenem a Déu és com ens creiem a Déu, i em...
Déu, Interioritat, Mort, Perplexitat / 09.04.2020
Les tres persones: Una veu singular, un món plural, un buit original
Penso en les tres persones, del singular i el plural, que conjuguen els verbs de la nostra llengua i protagonitzen les accions dels nostres mots. M’adono, perplex, que aquests tres personatges son ben bé d'ordre universal o gairebé: en totes les llengües, o en quasi totes, apareixen aquestes tres persones gramaticals que no, no son personatges concrets, però que potser podem veure com rols als quals ens cenyim els individus o etapes que recorrem en la nostra vida. Hi ha algun idioma que no tingui les tres persones, o...
Creença, Déu, Interioritat, Terminologia / 09.04.2020
Creient en el futur
Lluny de ser una persona ancorada en el passat, crèdula i mancada de criteri, una persona creient és, al meu entendre –això és el que entenc per creient– una persona que mira cap endavant, desaferrada del passat i del present, i que s’obre a una viure la vida des de dins, és a dir, que vol viure l’experiència de la vida en la seva dimensió més interna, pròpia, íntima. La vida és una cosa personal de cadascú, i la postura del creient en relació d’aquesta vida íntima és la...
Amor, Déu, Islam, Transformació social, Vida / 05.04.2020
El valor de la gratuïtat
No és que estigui gaire valorada, avui en dia, la gratuïtat. Més aviat sembla que les coses tenen més valor si tenen un preu, i fins i tot pot arribar a semblar que com més cares son més valor tenen. Em temo que aquesta visió és incongruent i esbiaixada, i demostra una escala de valors completament trastocada. Provaré d'explicar-me. Ho diré al revés i faré spoiler de la conclusió a la qual vull arribar: sempre serà de més categoria allò gratuït, i una societat que, en conjunt, no ho...
Amor, Déu, Hadith, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia / 31.03.2020
La naturalesa de Déu
La naturalesa no té naturalesa pròpia pròpia, sinó que revela la naturalesa de Déu. Enfocar-se a Déu sense aturar-se en els intermediaris vol dir apreciar la naturalesa i intuïr a Déu a través d'ella. Vet aquí el missatge de l’islam: al no divinitzar res més que Déu. Només Déu és diví. Divinitzar la naturalesa, o qualsevol altra cosa, és incórrer en la idolatria, i la idolatria és el pecat més condemnable: ningú ha creat vida fora de Déu, ningú existeix per voluntat pròpia. Tot es deu a un esdevenir...
Creença, Déu, Espiritualitat, Hadith, Interioritat, Islam, Terminologia / 28.03.2020
Perquè creu, el creient?
Diu Ibn Arabi que el nostre intel·lecte limita la realitat[1], que és absoluta. Una cosa similar és la que diu Zhuangzi: Una granota que està dins d’un pou no pot parlar de l’oceà: viu en un espai massa limitat. Un insecte que només viu un estiu no pot parlar del gel: la seva vida és massa limitada. Un lletrat ple d’erudició no pot parlar del dao 道: el seu aprenentatge és massa limitat… La nostra vida té un límit i el coneixement no en té cap. Si per perseguir...
Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 24.03.2020
La unió mística
Es parla de la unió mística amb la divinitat com una meta, la plenitud, a la que porta l’espiritualitat. D’altra part, en el marc de l’islam es parla de la fana’, l’extinció de la individualitat, una fase necessària per a poder penetrar en el mar de la divinitat, perquè amb Déu no hi ha res, i per accedir-hi cal prèviament, haver desaparegut com a cosa. Aquestes dues maneres de fer referència a l’objectiu al qual ens dirigim espiritualment parlant no descriu pas dos processos diferents, sinó que remeten a...
Ells maquinaven, però Al·là també feia projectes, i Al·là, Déu, és el millor dels maquinadors. Alcorà, 8:30 Al·là apareix, en aquesta aleia de l’Alcorà, al costat dels cafres –mal anomenats infidels– que maquinen. Ell mateix s’oposa als infidels, de manera que s’hi compara i relaciona. Els musulmans tenen per costum considerar que Al·là cau per sobre de tot i que és incomparable. Certament ho és, però el contrari també és cert. Déu també és proper, no només és inefable. El proper i el llunyà Els musulmans tenen per costum referir-se a Déu en...
Déu, Perplexitat, Religió / 24.03.2020
La/es religió/ns
Les religions son trans-religioses. Totes elles van mes enllà de si mateixes, perquè admeten en elles coses que no hi caben dins seu. Un religió és un recipient que inclou allò que escapa a ser retingut, de manera que la naturalesa inherent de les religions és que siguin, alhora, tancades i obertes. Totes les religions son, a la vegada una sola sola religió i diferents religions. Aquesta afirmació resulta paradoxal però ha de ser tinguda e compte si el què volem és entendre la naturalesa de les religions i...