Arxius de Déu - Pàgina 16 de 19 - Sufi.cat
355
archive,paged,category,category-deu,category-355,paged-16,category-paged-16,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Déu, Mort, Sufisme, Vida / 09.02.2020

La demostració de Déu no arriba mentre nosaltres creguem que tenim existència pròpia, que som quelcom, separadament de la resta de coses, i que la nostra existència significa esdevenir una entitat. Si no deixem de veure’ns a nosaltres mateixos com a coses no podrem apreciar què És Déu. Déu només apareix quan les coses deixen de ser coses. La idea de Déu significa la extinció de les coses com a coses. No hi ha Déu si hi ha coses, perquè Déu és el vincle entre les coses, i aquest...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 09.02.2020

A la Blanca, present tot i la distància   Allò que tot ho crea, tot s’ho endú. Tot ho dona i tot ho pren, i en el còmput global entre el que dona i el que treu, el resulta és positiu. Entre l’addició i l’extracció la suma no és zero. En donar-ho tot i treure-ho tot queda quelcom: l’experiència tinguda, l’existència realitzada. El fet de la vida roman present. No ja com a vida, en minúscules, canviant i evanescent, desapareguda, sinó com a Vida, amb majúscules, força, possibilitat i potència. La...

Amor, Creença, Déu / 07.02.2020

Si per Déu entenem allò ha fet i fa que ara mateix podem estar aquí vol dir que Déu tant pot ser vist com un patriarca creador que genera l’univers en set dies, com que el considerem el motor del Big Bang i de l’evolució de l’especies, o que l’entenguem com la mare de totes les coses. Amb això no m'hi fico, cadascú sabrà com ho veu. Senzillament defenso que, com a fet creador, Déu pot ser qualsevol cosa, coneguda o desconeguda per nosaltres, i que per acceptar-lo només...

Déu, Islam, Mort, Perplexitat, Quran, Religió / 27.01.2020

Per la Marta, a qui li he volgut explicar el cel amb el cap i he entès que m'entendria més quan en parlés amb el cor. Aquí ho tens,   El cel és aquí: el paradís és un estat. L’eternitat no està pas desvinculada del temps. No existeix un altre món, com a tal, encara que el cert és que hi ha espais, temps-lloc, que no són l’ara i l’aquí. Podem afirmar que no tots els estats d’existència estan tenint lloc ara mateix, en efecte, però també que només l’ara i l’aquí té presència ara...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Perplexitat, Sufisme, Vida / 22.01.2020

Esperant el tren. I del tren a l’avió i de l’avió al taxi. Fins a Madagh, a Berkane, Marroc, per carregar les piles, per reconnectar amb un mateix, per fer un reset. Res, quatre dies. Una eternitat, tanmateix. Perquè la cosa no és el quan sinó el com. De tant en tant les persones necessitem apagar-nos, com els telèfons mòbils, fondre’ns en una foscor aparentment oculta. Com els mòbils, de tant en tant necessitem passar per l’endoll i reconnectar-nos. No ho fem per extingir-nos, sinó per tornar a brotar, amb...

Déu, Islam, Perplexitat, Terminologia, Transformació social / 17.01.2020

Oh, Al·là, protegeix-me de Tu. Tot és d’Al·là. Tot L’expressa, tot ens El revela. Podríem dir que cada cosa, cada forma d’existència, és com una part de seu cos… cos al qual li faltaria completar-se amb el transcendent, hauríem d’afegir, perquè no tot en ell és existència, naturalment. Allò que fa que el què té existència existeixi no té perquè existir. Se’ns escapa el tema. D’alguna manera, podem convenir que la Seva realitat transcendeix el món… però que el món la palesa. Un diàleg aparentment absurd Com que tot remet a Ell,...

Déu, Espiritualitat, Naturalesa / 16.01.2020

La tardor passada va ser moment de grans mobilitzacions, aquí, a Hong Kong i Shenzhen, a Chile i a molts altres llocs. L’hivern està portant grans catàstrofes: incendis a Austràlia, volcans en erupció en diferents indrets del planeta, i explosions com la de Tarragona. I la pregunta que em ve al cap és: què passarà a la primavera? No ho sabem. El món avança i canvia, i ens aporta el què ens aporta, però mai sabem què vindrà. Un procés que no controlem Existir és esdevenir en un univers que no...

Creença, Déu, Espiritualitat / 15.01.2020

Després de discutir sobre la impossibilitat de definir Déu vam parlar dels creients. –Si els creients no saben què és Déu, quina diferència hi ha entre els creients i els no creients? –Cap ni una. Em temo que la cosa no va de creences. Diria que la qüestió és l’actitud, la manera d’entendre-ho. Per mi un creient no es distingeix del no creient per les creences, sinó per la seva relació amb la vida, per com l’entén. Al meu entendre el creient és una persona oberta a la vida, entregada. –Aleshores,...

Déu, Espiritualitat / 15.01.2020

–Bé, ets com ets, no s’hi pot fer res, va dir-me per concloure la conversa. –Sí, Déu m’ha fet així, vaig dir. No s’hi pot fer res. –I perquè Déu? –Ni idea, vaig respondre, com vols que ho sàpiga? Déu és allò que m’ha fet així, com vols, per tant, que jo sàpiga què és? Som massa poca cosa, no podem saber a què ens devem, no està al nostre abast saber-ho tot. –Però… no creus en Déu? –No crec que Déu sigui una cosa. No crec que el podem pas cosificar o...

Déu, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Vida / 10.01.2020

L’espiritualitat és un gènere literari. Sol pertànyer a la no-ficció, encara que també pot tractar-se des de la ficció. En tot cas, té unes característiques pròpies que fan que aquesta diferenciació no li vagi gaire a la mida. M’explico.   No ficció La literatura espiritual o mística no és ficció, d’entrada, perquè descriu experiències viscudes, tingudes en primera persona. Han de ser certes i viscudes a consciència, però no es tracta ben bé d'experiències subjectives, perquè la seva profunditat remet a un àmbit que no queda reclòs en l'un mateix. Pot ser...