Un jardí enmig del foc
Tothom té una manera peculiar de relacionar-se amb la realitat, però això no fa que hi hagi realitats paral·leles. Cadascú haurà de trobar el seu paradís en allò que sigui del seu gust, no del gust dels altres. Així farà que els altres també se sentin una mica més a gust, perquè l’amor i bé s’escampen tant com també s’escampa el mal. Cadascú té el seu centre, el seu punt de referència, la seva perspectiva del món. Cada centre és exclusiu, únic, irrepetible. L’univers té tants centres com criatures...