Pel què sabem, la vida sempre prové de la vida. Ens alimentem de vida, i alimentarem vida quan morim. No tenim constància que la vida sorgeixi d’una altra cosa que de la vida mateixa i, tanmateix, som incapaços de concebre l’eternitat. Aquest és un límit nostre: Hem d’admetre que la vida és eterna –com a Vida, no apareix del no res–, però a la vegada no ho podem fer, no en som capaços, no estem dotats per pensar en que alguna cosa pugui ser infinita. La nostra vida és...