Arxius de Perplexitat - Pàgina 30 de 34 - Sufi.cat
593
archive,paged,category,category-perplexitat,category-593,paged-30,category-paged-30,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat / 26.03.2020

Després de la meditació arriba la pau. La meditació ens regala la quiessència, una calma desperta que ens permet apreciar les coses amb claredat i acceptació. La meditació com a exercici porta a la meditació com a estat: L’estat meditatiu és el d’una consciència oberta, amatent, atenta i inspirada, creativa i desperta. Després de meditar, per tant, ens trobem en una relació passiva i activa respecte al món: passiva perquè ens afina l’escolta i la vista, i ens aporta una mirada que no jutja sinó que accepta; i activa...

2 Likes
Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social / 25.03.2020

L’espiritualitat està prenent molta força aquests dies, aquestes setmanes, i ha vingut per quedar-se. Abans ja hi era, en efecte, però ara li ha arribat el moment d’obrir-se i expandir-se. La seva explosió arriba ara perquè ara resulta més necessària que mai. Fa quatre dies podia ser vista com un luxe, però ara ha canviat tot de cop i, de sobte, se’ns revela bàsica i imprescindible: Necessitem pau interna. I la necessitem tots: creients i no creients, rics i pobres, treballadors i observadors, perquè aquest moment ens interpel·la a tots:...

0 Likes
Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 24.03.2020

Es parla de la unió mística amb la divinitat com una meta, la plenitud, a la que porta l’espiritualitat. D’altra part, en el marc de l’islam es parla de la fana’, l’extinció de la individualitat, una fase necessària per a poder penetrar en el mar de la divinitat, perquè amb Déu no hi ha res, i per accedir-hi cal prèviament, haver desaparegut com a cosa. Aquestes dues maneres de fer referència a l’objectiu al qual ens dirigim espiritualment parlant no descriu pas dos processos diferents, sinó que remeten a...

0 Likes
Islam, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social / 24.03.2020

Vivim dies d’incertesa. Més ben dit: vivim temps d’incertesa. O potser caldria dir: la incertesa ha vingut per quedar-se. Diria que si, que la incertesa ha passat a forma part de les nostres, i de fet, penso que sempre hauria hagut de ser així, de fet, perquè la incertesa és la condició natural de la vida, sempre canviant, i per creure en la certesa o l’estabilitat cal ser prudent: tota certesa és relativa, i tota estabilitat és temporal. Ho hem vist aquests dies. I ens han calgut molt pocs dies...

2 Likes
Déu, Perplexitat, Religió / 24.03.2020

Les religions son trans-religioses. Totes elles van mes enllà de si mateixes, perquè admeten en elles coses que no hi caben dins seu. Un religió és un recipient que inclou allò que escapa a ser retingut, de manera que la naturalesa inherent de les religions és que siguin, alhora, tancades i obertes. Totes les religions son, a la vegada una sola sola religió i diferents religions. Aquesta afirmació resulta paradoxal però ha de ser tinguda e compte si el què volem és entendre la naturalesa de les religions i...

0 Likes
Amor, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 17.03.2020

Ara que porto quatre dies confinat a casa, sol, per evitar la propagació de la Covid-19, constato que els no dies no se’m fan llargs, sinó que em passen força ràpid, i m’adono que cada dia que va passant té la seva pròpia dinàmica: Cada dia és un món, cada dia és diferent, cada dia és únic. Cada un dels dies de les nostres vides té la seva pròpia naturalesa. Cada un d’ells ens ensenya un color, una nota, un ritme. Cada dia té una força, diferent als altres...

0 Likes
Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 16.03.2020

M’adono que estava intentant suportar un pes inassumible. M’estava obligant a mi mateix fer un esforç que al que no arribava. I finalment he cedit, he deixat d’intentar fer allò que no podia fer, i m’he alliberat. Ha estat deixar de fer allò que no podia fer i la calma ha arribat per si mateixa. Adonar-me de què soc capaç i de què no ha estat un gran aprenentatge. Difícil, sens dubte, perquè passa per reconèixer-se a un mateix els propis límits, i això no és fàcil. Però fer-ho...

0 Likes
Interioritat, Naturalesa, Perplexitat / 15.03.2020

L’objectivitat no és possible. Tampoc ho és el confinament aïllat d’una individualitat. Avui en dia aquestes dues creences son compartides per molta gent, i en canvi em penso que són falces. Considero rellevant que reconeguem que aquestes dues afirmacions no es poden mantenir, perquè 1. no som capaços de separar-nos del món per veure’l de manera objectiva i estudiar-lo com un objecte extern; i que això és així perquè 2. no som una entitat separada. No hi ha un objecte a fora i un subjecte a dins. No podem...

0 Likes
Espiritualitat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 15.03.2020

Unió i separació son dues veritats que coexisteixen, ambdues ens regeixen per igual i ho fan simultàniament. Estem units als altres a la vegada que n’estem separats. Les dues certeses es troben i coexisteixen, i la proposta que ens fa l’espiritualitat és que entenguem que no es tracta pas de dues veritats, sinó que en son una de sola, malgrat que té dues cares. Aquesta es la paradoxal naturalesa del món: Tot està íntimament lligat, sense poder-se dissociar i, alhora, tot està separat sense solució de continuïtat. Tot és u,...

0 Likes
Amor, Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat / 03.03.2020

Si la nostra existència no tingués cap mena de sentit possible, la idea mateixa de sentit ni tan sols se’ns hauria acudit. François Cheng (Cinc meditacions sobre la mort) “Per al Mestre Eckhart i els qui el succeeixen”, escriu François Cheng a Cinc meditacions sobre la mort, “el Buit –el Res–, és la posició mateixa de Déu, en el sentit que Déu es manté en la posició del no-ser alhora que fa constantment acte de ser. I ser, realment ser, no és mai situar-se com un simple “essent” donat, sinó que...

0 Likes