La simplicitat demana un gran esforç. Estem més acostumats a complicar-nos la vida. Ens resulten més senzilles les coses difícils. Deixar de fer Buidar-se, desempallegar-se de coses, trencar inèrcies...
El procés de desenvolupament de la vida dibuixa dues propensions naturals. Una de les forces de l'existència tendeix a la concreció mentre que l’altra tendeix a l’obert, una conforma i l'altra dissipa. Tancament i obertura, les dues propensions naturals, son les dues etapes que sintetitzen el procés de l'existència: Una etapa ens individualitza i ens particularitza com a criatures. Aquest procés és el que ens converteix en individus concret. Gràcies a ella esdevenim únics, adquirim trets que ens fan diferents als altres, i passem a ser distingibles de totes...
Està tan endins, tan endins, que ni se’l veu. Allà és on es troba. On s'oculta, vaja. Allà on hi hauria d’haver el teu jo mateix més teu i la teva essència més pròpia, més íntima, més teva. Molt endins, al fons de tot… en la seva interioritat més interna, on tu ja no arribes. Allà és d’on tu surts i on emergeixes com a tu. Allà tu ja no ets tu, allà tu ja no hi ets. Allò d’allà és Al Sahid. Al Sahid, Al Latif Està tan endins que...
Cada dia tenim l’oportunitat de penetrar-hi una mica, dins la veritat. Cada dia se’ns acosta, d’una manera o altra, en un moment o altra, i s’ofereix a revelar-nos una punta. Només podem fer una cosa: tenir els ulls ben oberts, les orelles ben despertes. Estar alerta i amb la ment oberta, perquè quan la veritat que se’ns presenti no serà com l’hem volgut imaginar. Actitud desperta Hem de tenir en compte que, generalment, a la veritat li apartem la mirada, la sentim però no l’escoltem, se’ns ensenya i ni ens adonem. Per...
Reconegueu les diferències i la igualtat dels uns i dels altres. Alcorà, 49:13 El principi dels iguals-diferents ens permet apreciar que rere les més diverses maneres d’entendre les coses un vincle inherent a elles les converteix en més-iguals-que-diferents. El principi dels iguals diferents En cada àmbit, en cada conjunt, hi podem aplicar la llei de diferent-igual. La idea fonamental d’aquest principi s’assembla a la del sistema de correspondències sistemàtiques dels xinesos, basat en el principi de correlativitat yinyang. La primavera i la tardor, ens diu aquest sistema, son etapes en les quals...
Hi ha qui veu en el lliure albir un concepte antagònic al de determinació. Hi ha qui defensa que els límits són per trencar-los, que la llibertat s’aconsegueix amb l’esforç de la superació, i que en els propòsits personals tot hi ha de poder tenir cabuda, perquè al capdavall cadascú és lliure de decidir què vol fer amb la seva vida. Crec que vincular la llibertat i la determinació és tan necessari com desvincular una noció de l'altra. Per una banda, no podem aspirar a la llibertat sense acceptar...
La paraula creure diu poc del creient. És certa, en efecte, perquè el creient creu en Déu, però poc útil, perquè la paraula no indica com creu el creient. Déu és. Això és el què creu el creient. Ara bé, Déu és ara consciència i ara energia, ara és amor i ara és saviesa. Déu ara és vida i però ara és mort, Déu ara ens regala però ara ens humilia, s’acarnissa amb nosaltres, però alhora ens acull. Com entenem a Déu és com ens creiem a Déu, i em...
Penso en les tres persones, del singular i el plural, que conjuguen els verbs de la nostra llengua i protagonitzen les accions dels nostres mots. M’adono, perplex, que aquests tres personatges son ben bé d'ordre universal o gairebé: en totes les llengües, o en quasi totes, apareixen aquestes tres persones gramaticals que no, no son personatges concrets, però que potser podem veure com rols als quals ens cenyim els individus o etapes que recorrem en la nostra vida. Hi ha algun idioma que no tingui les tres persones, o...
He escrit sobre el significat de la pobresa espiritual des de l’òptica del sufisme. Als que tenim set de coneixement i de riquesa material ens convé recordar-ho, penso, perquè podria ser que la set que tenim no tingués gaire a veure amb aquestes coses i provingués, simplement, del fet som assedegats, és a dir, pobres. Un apunt previ sobre la diferència entre el coneixement espiritual i el coneixement acadèmic El coneixement espiritual i el coneixement acadèmic no son de la mateixa naturalesa. Un islamòleg pot parlar de l’islam, i per...
La naturalesa no té naturalesa pròpia pròpia, sinó que revela la naturalesa de Déu. Enfocar-se a Déu sense aturar-se en els intermediaris vol dir apreciar la naturalesa i intuïr a Déu a través d'ella. Vet aquí el missatge de l’islam: al no divinitzar res més que Déu. Només Déu és diví. Divinitzar la naturalesa, o qualsevol altra cosa, és incórrer en la idolatria, i la idolatria és el pecat més condemnable: ningú ha creat vida fora de Déu, ningú existeix per voluntat pròpia. Tot es deu a un esdevenir...