El sufisme, una mística?
El sufisme, és una mística?...
El sufisme, és una mística?...
Si t'atures i et pares a escoltar el silenci, sentiràs un so a dins teu. És l'eco de la vida, que ressona i vibra. Si per por el buit no t’asseus a meditar, estigues tranquil, aquesta vibració no abandona. Pots escoltar-la llarga estona. Sempre et farà companyia. Només cal que l’escoltis, que la segueixis amb l’oïda. Sense por, perquè sempre és aquí amb tu. Ets tu qui no està sempre amb ella, i l’abandones. Tu segueix-la i deixa’t portar, ella sap on vol portar-te… i tu no saps on vol anar....
Tancant els ulls He vist l'univers a dins meu I el seu ressò deia'Allah Holaa, Allah, Holaa...
"El desconeixement d’una llei no eximeix del seu compliment” és una frase que sempre m'ha fet una certa gràcia i que crec que serveix per descriure en què consisteix la noció de justícia en l’àmbit de l’espiritualitat: Tracta exactament del contrari d’això. Al meu entendre, una llei espiritual –si és que podem dir-ho així– ha de respondre, sí o sí, a un mandat intern. És a dir que si una persona no en sap res, d'una llei o una veritat, perquè no n’ha sentit a parlar o perquè no hi...
Una veritat, per molt universal que sigui, només pot ser expressada de manera particular, a través d'una llengua concreta. El mateix li passa a l'espiritualitat: l'esperit que declara és universal, però es transmet gràcies a que pren cos i es materialitza en unes formes concretes. És per això que n'hi ha de diferents menes, com diferents són les llengües que utilitzem els éssers humans. I totes revelen una única veritat: la realitat....
Coneixeu una cèlebre frase de John Lennon que diu que “la vida es allò que passa mentre fem altres plans”? Doncs bé, el sufisme, l'espiritualitat de l'islam, és ben bé el contrari: és un curs d'aprehensió del real, una via d’accés a la descoberta d’allò que és, tal com és. Khalil Jibran té un conte que es diu l’altre llenguatge. Diu així: Tres dies després de néixer, mentre jeia al meu sedós bressol, i mirava amb admirat esglai el món que m’envoltava, la meva mare preguntà a la dida: –Com és...
No cal que creguis en Déu. N'hi ha prou amb que creguis en la realitat. Que creguis en tu. En mi. En que els somnis son ensenyaments i les paraules, intents. N'hi ha prou amb que creguis que la música es més que un pentagrama amb signes, que la salut es més que l’absència de malaltia, que el saber és més que acumular coneixements, que la realitat el parla i et diu coses que pots entendre, malgrat que no podries explicar-les. N'hi ha prou amb que creguis que n'hi ha...
Jo sóc molt de l'escola del misteri, perquè crec que tot allò que coneixem sempre s'entronca sobre la base del misteri. Misteriós és l’origen; misteriós l’esdevenir; misteriós el destí. I sobre el misteri, el conegut. Perquè aquesta vida tan misteriosa és el què més bé coneixem, de fet. Som vius i sabem de la vida en primera persona...
El meu cor batega. Com tots. Però cada cor batega al seu ritme, per això el món es mou en polirrítmia. Si no som capaços d'entendre que tots els batecs són igual d'importants en la rítmica de l'univers no podrem gaudir de la música que entre tots fem sonar. Nosaltres també marquem el tempo, però no som els únics que ho fem. ...
He tingut la intuïció d'allò implícit. En certa manera era recognoscible, però del tot indescriptible i inefable. Es mostra i s'oculta a la vegada. Pot ser intuït però no abraçat. I com mes ganes tinc de conèixer-ho més misteriós em sembla; i com més misteriós em sembla mes ganes tinc de conèixer-ho. I com més faig per conèixer-ho més misteriós resulta; i com més misteriós resulta més afany de conèixer-ho tinc....