Arxius de Amor - Pàgina 23 de 28 - Sufi.cat
534
archive,paged,category,category-amor,category-534,paged-23,category-paged-23,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Amor, Creença, Déu, Islam, Sufisme, Terminologia / 20.02.2020

És sabut que Islam és el nom d’una tradició religiosa. En efecte. Islam, però, també és un verb, en àrab, i podríem traduir-lo per sotmetre o entregar, en el sentit de sotmetre’s o entregar-se a la força que impulsa un moviment que sembla propi, però només aparentment, perquè el propi moviment d’un cos no es deu a la seva pròpia força sinó que, per ser-hi, aquesta força ha de provenir d’altri. Allò que podríem considerar la nostra pròpia força no és realment pròpia, ja que se serveix d’altres forces...

0 Likes
Amor, Islam, Quran, Religió / 20.02.2020

Fes el bé i trobaràs la recompensa al cel; fes el mal i t’arribarà el càstig de l’infern. Aquest és un exemple de les lapidàries frases que certs religiosos solen proclamar a les mesquites, esglésies o sinagogues arreu de l’esfera planetària, en els seus sermons del divendres o del diumenge. No em sembla del tot falsa, la proclama, en tant a que el bé i el mal estan a les nostres mans, i en la mesura que tenim capacitat d’elecció i decisió, recau en nosaltres la responsabilitat de dur...

0 Likes
Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Quran, Terminologia / 19.02.2020

A la Regina, que m’empeny a caminar i a entrar cor endins   El peregrinatge no porta a un lloc, sinó a un estat. Aquest estat s’anomena Cor, i és un estat de obertura, d’indeterminació, de pre-existència malgrat trobar-se en l'existència. El cor és la porta que ens reuneix amb la font, l’espai on l’existència reconeix el seu origen. L'espai des d'on podem apreciar les coses sense filtrar-les per les nostres intencions i des d'on podem expressar-nos de la manera més espontània i natural. Exterioritat i interioritat El món exterior és una...

0 Likes
Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Terminologia / 16.02.2020

Està molt de moda l’expressió sortir de la zona de confort. Darrerament, sembla que hi ha un cert consens en considerar que sortir d'allò a que un està habituat és enriquidor. No hi estic gens en desacord: aprendre a desaferrar-se de les coses és meravellós. Ara bé, penso que la idea contrària també és fèrtil. Aspirar a trobar un estat on la naturalesa més pròpia d’un mateix pot acomodar-se i desplegar-se amb total espontaneïtat, lliure i sense pors, també em sembla un objectiu meravellós.   L’espiritualitat com la zona del confort...

1 Like
Amor, Espiritualitat, Interioritat, Transformació social / 13.02.2020

Cercar la veritat, en termes espirituals, no vol dir aspirar conèixer la veritat si no reconèixer la veritat. No es tracta de conèixer aquelles veritats a les que no tenim accés. Allò que se’ns escapa, se’ns escapa, senzillament. Però hi ha veritats, en canvi, que queden camuflades, que ens passen desapercebudes, que hem tapat, i que no ens les volem reconèixer. Fer-ho, acceptar-les i assumir-les, intentar entendre-les i acollir-les és una tasca de naturalesa espiritual. Desvelar la veritat La veritat, doncs, i estem parlant en termes espirituals, no ha de ser...

0 Likes
Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 09.02.2020

A la Blanca, present tot i la distància   Allò que tot ho crea, tot s’ho endú. Tot ho dona i tot ho pren, i en el còmput global entre el que dona i el que treu, el resulta és positiu. Entre l’addició i l’extracció la suma no és zero. En donar-ho tot i treure-ho tot queda quelcom: l’experiència tinguda, l’existència realitzada. El fet de la vida roman present. No ja com a vida, en minúscules, canviant i evanescent, desapareguda, sinó com a Vida, amb majúscules, força, possibilitat i potència. La...

2 Likes
Amor, Creença, Mort, Naturalesa, Vida / 07.02.2020

Ens alimentem d’altres formes de vida, respirem un oxigen que agafem del nostre entorn. Ens pensem que la nostra vida és dins nostre, però alhora sabem que l’aliment que li dona la força per viure és a fora seu. Per què seguim creient, aleshores, que la nostra vida és realment nostra, i que és el nostre cos el que la sosté, si tant depèn d’allò que té lloc a dins com a fora seu? La nostra vida, totes les vides, son sostingudes per allò té lloc dins d’un cos, però...

0 Likes
Amor, Creença, Déu / 07.02.2020

Si per Déu entenem allò ha fet i fa que ara mateix podem estar aquí vol dir que Déu tant pot ser vist com un patriarca creador que genera l’univers en set dies, com que el considerem el motor del Big Bang i de l’evolució de l’especies, o que l’entenguem com la mare de totes les coses. Amb això no m'hi fico, cadascú sabrà com ho veu. Senzillament defenso que, com a fet creador, Déu pot ser qualsevol cosa, coneguda o desconeguda per nosaltres, i que per acceptar-lo només...

0 Likes
Amor, Creença, Transformació social / 02.02.2020

Aquest diagrama corre per les xarxes socials, i així com altres vegades havia deixat que passés de llarg, aquesta vegada el comparteixo. I penso en els altres, i em dic, suposo, que ells saben coses que jo mai no sabré, i aleshores pregunto: perquè ens atrevim a dir tan fàcilment que no son certes, les coses que desconeixem? No podríem atorgar-los el benefici del dubte, a les coses que se’ns escapen? Fins i tot les afirmacions que s’oposen a les que nosaltres sabem tenen possibilitat de ser certes, també,...

0 Likes
Amor, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Sufisme / 31.01.2020

Madagh és on broten les paraules quan encara no han pres cos. Madagh és una font. Madagh és el cor. I allà al cor no hi ha paraules, encara, només hi ha ocells i somriures, i te i perfums de mil olors, i taronges i un oli d’oliva que només demana una mica de pa. Les paraules venen quan en tornes, de Madagh, quan les coses prenen poc a poc forma de nou i el paradís al que has estat passa a semblar-te com un somni. A Madagh se sent...

0 Likes