Arxius de Amor - Pàgina 22 de 28 - Sufi.cat
534
archive,paged,category,category-amor,category-534,paged-22,category-paged-22,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Amor, Interioritat / 26.03.2020

Cada dia, ni que sigui una estoneta, hem de dedicar-nos a allò que creiem important. És responsabilitat nostra, i no de ningú altre, deixar-li un espai al què considerem imprescindible, perquè de nosaltres depèn que no caigui en l'oblit el què volem que tingui un lloc en el present. Cadascú sap a què vol donar-li espai, a què creu que cal donar-li pas. Aquest pas no es dona sol, normalment, i cal fe l'esforç d'efectuar-lo. Realitzar-ho pot demanar temps: cal instaurar aquestes espai de temps, i perseverar en la...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 24.03.2020

Es parla de la unió mística amb la divinitat com una meta, la plenitud, a la que porta l’espiritualitat. D’altra part, en el marc de l’islam es parla de la fana’, l’extinció de la individualitat, una fase necessària per a poder penetrar en el mar de la divinitat, perquè amb Déu no hi ha res, i per accedir-hi cal prèviament, haver desaparegut com a cosa. Aquestes dues maneres de fer referència a l’objectiu al qual ens dirigim espiritualment parlant no descriu pas dos processos diferents, sinó que remeten a...

Amor, Creença, Déu, Islam, Quran / 24.03.2020

Ells maquinaven, però Al·là també feia projectes, i Al·là, Déu, és el millor dels maquinadors. Alcorà, 8:30 Al·là apareix, en aquesta aleia de l’Alcorà, al costat dels cafres –mal anomenats infidels– que maquinen. Ell mateix s’oposa als infidels, de manera que s’hi compara i relaciona. Els musulmans tenen per costum considerar que Al·là cau per sobre de tot i que és incomparable. Certament ho és, però el contrari també és cert. Déu també és proper, no només és inefable.   El proper i el llunyà Els musulmans tenen per costum referir-se a Déu en...

Amor, Interioritat, Naturalesa, Vida / 24.03.2020

Segueixo revisant i ampliant aquests apunts sobre l’amor, perquè estimar és un procés d’aprofundiment que no s'acaba mai. L’amor pren mil formes i tot i això mai no s’esgota. Crec que no acabaré mai aquest escrit.   L’amor com a penetració Estimar és un procés d’aprofundiment. L’estima és allò que resulta quan un penetra cap a dins de les coses i n’aprecia la seva naturalesa interna. A estimar se n'aprèn. Per estimar hem de viure, conèixer i sentir. Però l’amor, és la força que fa que ho fem. L’impuls que ens porta al...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Terminologia, Transformació social / 22.03.2020

Fem-ne, del confinament forçat, un recés lliure Xavier Melloni   En pocs dies ha canviat molt el panorama. Tots ho hem vist. Sembla increïble, però és cert: El canvi és innegable. I després de la sorpresa, l’acceptació. És hora d’adaptar-se al canvi, d’obrir-se a la nova situació. Per fer-ho, sembla que cal retrobar-se amb allò més essencial. No cal fer gran cosa: Meditar, recollir-se, frenar l’excés d’informació que ens arriba de fora, veraç o no veraç, però en tot cas excessiva. Un recés lliure Si d’aquest confinament forçat en fem un recés lliure, si...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Transformació social / 20.03.2020

Diuen que els poderosos juguen a una altra lliga, que no tenen els mateixos problemes que nosaltres, que estan per sobre de les lleis i que, fins i tot potser, són còmplices de molts dels nostres mals si no és que directament els provoquen. És probable. És possible que rere les firmes de les grans multinacionals, de la banca o el comerç d’armes s’hi amaguin els membres d’uns clubs-gairebé-secrets de poderosos que, en connivència amb el poder polític i judicial, mouen els fils d’un sistema del qual la majoria...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 17.03.2020

Ara que porto quatre dies confinat a casa, sol, per evitar la propagació de la Covid-19, constato que els no dies no se’m fan llargs, sinó que em passen força ràpid, i m’adono que cada dia que va passant té la seva pròpia dinàmica: Cada dia és un món, cada dia és diferent, cada dia és únic. Cada un dels dies de les nostres vides té la seva pròpia naturalesa. Cada un d’ells ens ensenya un color, una nota, un ritme. Cada dia té una força, diferent als altres...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 16.03.2020

M’adono que estava intentant suportar un pes inassumible. M’estava obligant a mi mateix fer un esforç que al que no arribava. I finalment he cedit, he deixat d’intentar fer allò que no podia fer, i m’he alliberat. Ha estat deixar de fer allò que no podia fer i la calma ha arribat per si mateixa. Adonar-me de què soc capaç i de què no ha estat un gran aprenentatge. Difícil, sens dubte, perquè passa per reconèixer-se a un mateix els propis límits, i això no és fàcil. Però fer-ho...

Amor, Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat / 03.03.2020

Si la nostra existència no tingués cap mena de sentit possible, la idea mateixa de sentit ni tan sols se’ns hauria acudit. François Cheng (Cinc meditacions sobre la mort) “Per al Mestre Eckhart i els qui el succeeixen”, escriu François Cheng a Cinc meditacions sobre la mort, “el Buit –el Res–, és la posició mateixa de Déu, en el sentit que Déu es manté en la posició del no-ser alhora que fa constantment acte de ser. I ser, realment ser, no és mai situar-se com un simple “essent” donat, sinó que...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Terminologia, Transformació social / 23.02.2020

Només hi ha un punt de trobada i és l’obert. L’obert on tot es troba és l’obert d’on tot brota. L’obert d’on els noms provenen és l’obert on els noms acaben. L’obert és l’inefable comú, la presència absent on tot s’aplega res és ja el què és. Tenir fe en l’obert és mantenir el cor obert. Creure en l’obert és mostrar-se obert. Obrir els braços i acollir la realitat. Creure el l’obert és acceptar que més enllà del que se sap o es controla, del que s’entén i s’estima el...