Sempre és primavera, per qui ho sap apreciar: la tardor és la primavera de l’hivern, l’hivern és la primavera de la primavera, i l’estiu és la primavera de la tardor. I sempre és hivern, també. Per això el sorgiment de la vida és constant i imparable, sempre oportú i meravellós. La vida brota en qualsevol moment, en qualsevol lloc, perquè l’hivern és sota terra, amagat en el seu buit silenciós, a resguard de la llum que li faria adquirir color, cosa que el condemnaria a tenir un final. La primavera...