El silenci és la font d’on brolla la paraula. La paraula convida al diàleg. El diàleg porta a la reflexió i a la meditació, és a dir, al silenci. A un silenci del qual, de nou, n’emergirà una paraula, que suscitarà un diàleg i promourà la reflexió en silenci. Si no hi ha silenci, les paraules són buides de sentit, vanes, irrellevants. Mancades de profunditat i sense fons. Sense fonaments. És el silenci que les antecedeix el què les dota d’un sentit coherent, el que permet que se sostinguin...