Arxius de Silenci - Sufi.cat
139
archive,tag,tag-silenci,tag-139,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 16.10.2022

El silenci és la font d’on brolla la paraula. La paraula convida al diàleg. El diàleg porta a la reflexió i a la meditació, és a dir, al silenci. A un silenci del qual, de nou, n’emergirà una paraula, que suscitarà un diàleg i promourà la reflexió en silenci. Si no hi ha silenci, les paraules són buides de sentit, vanes, irrellevants. Mancades de profunditat i sense fons. Sense fonaments. És el silenci que les antecedeix el què les dota d’un sentit coherent, el que permet que se sostinguin...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 23.07.2021

Un ha de ser coherent amb si mateix, no pas amb els altres. Tots tenim, per dir-ho d’alguna manera, una lògica interna pròpia, i si cedim a la dels altres, la nostra lògica –i també la nostra salut– se’n ressent. El nostre benestar depèn, sobretot, de que siguem coherents amb nosaltres mateixos. Del que es tracta, per viure bé i en pau, de manera saludable, és de que siguem fidels amb el que prediquem, que siguem conseqüents amb els compromisos que assumim, que acceptem les emocions que sentim i...

Amor, Escrits curts, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 21.04.2021

Quan m’assec a meditar intento deixar la ment en blanc. Naturalment, no s’hi queda mai del tot, per molt que ho intenti. No és pas per això que medito. Ho faig perquè he constatat que la freqüència de pensaments és més baixa, i que la bellesa i lucidesa de les coses pensades és major. Els pensaments que em venen al cap quan medito solen ser bonics i interessants. Si m’arriben poc a poc, penso, deu ser que volen ser compresos de manera clara. Per això m’agrada transcriure’ls, una vegada acabo...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Sufisme, Vida / 22.02.2021

El llenguatge del cor és el llenguatge amb que ens comuniquem quan ho fem de manera sincera. El fet és que tothom sap parlar aquesta llengua, i no calen paraules per utilitzar-la. N'hi ha prou amb tenir la intenció d’expressar la veritat, i si no trobem la paraula exacta, com a mínim ens sortirà el gest precís, i la veritat quedara dita, o com a mínim retratada. Tothom sap entendre’l, el llenguatge del cor, perquè és innat. Només cal tenir l’escolta oberta. Qui està atent entén el sentit d’un...

Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 12.08.2020

Faig l’esforç d’actuar d’una manera natural. Procuro ser conscient de com actuo, per fer-ho de cor, amb sinceritat i transparència. De sobte, m’adono que m’estic deixant endur per un automatisme. Actuo per inèrcia. Segueixo un corrent, com una marea, que se m’emporta sense que jo tingui control. Reacciono. M’aturo i respiro. Què faig amb els automatismes? Els tallo tan bon punt els detecto.Què són els automatismes?  Un automatisme, per exemple, és aquella força que fa que em salti un petit fragment del llibre que llegeixo perquè em penso que aquell tros...

Creença, Interioritat, Perplexitat, Vida / 28.05.2020

Si no fos perquè el silenci no pot desaparèixer, ens creuríem que no hi és. Podríem arribar a pensar-nos que el silenci no té lloc en l’existència, que la seva forma és irreal. Però la seva força és indubtable i la seva presència és ben real… encara que de tan subtil i sense forma resulta que sempre ens passarà desapercebuda. Hem d’entendre que el silenci no és audible. No se’l pot testimoniejar. Ningú podrà mai demostrar-lo ni tan sols saber-ne res. El silenci no farà mai acte de presència....

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 09.02.2020

A la Blanca, present tot i la distància  Allò que tot ho crea, tot s’ho endú. Tot ho dona i tot ho pren, i en el còmput global entre el que dona i el que treu, el resulta és positiu. Entre l’addició i l’extracció la suma no és zero. En donar-ho tot i treure-ho tot queda quelcom: l’experiència tinguda, l’existència realitzada. El fet de la vida roman present. No ja com a vida, en minúscules, canviant i evanescent, desapareguda, sinó com a Vida, amb majúscules, força, possibilitat i potència. La...

Meditació, Sufisme / 28.03.2019

Després de deu minuts de meditació dhikr en grup ens vam quedar en silenci.Al cap d’una estona vam anar obrint els ulls i les nostres mirades es van creuar. Ningú s'atrevia a trencar-lo,  aquell silenci. Això ho vam poder constatar tots. Sense mediar paraula, sabíem que, tot i que cadascú ho sentia una manera diferent, tots sentíem el mateix. I també sabíem que mai tindríem paraules per dir què era… encara que sempre tindríem el record d’aquell estat, ja que era ben palès, assaborible, recognoscible.Aquell silenci aportava un...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies