Immersos en un procés que coneixem molt bé però se’ns escapa, vivim conscients de que la vida és tot el que coneixem o tenim, i que no la podrem abastar del tot. La vida, amb tota la seva completesa, ens penetra i ens travessa, i se’n va i segueix el seu camí, i ens xiuxiueja a cau d’orella que és massa gran per a nosaltres. Fugaç, ens diu adéu i ens anuncia que hi ha quelcom de permanent: per molt canviem i envellim, seguim aquí, i quan després de...