M’adono que estava intentant suportar un pes inassumible. M’estava obligant a mi mateix fer un esforç que al que no arribava. I finalment he cedit, he deixat d’intentar fer allò que no podia fer, i m’he alliberat. Ha estat deixar de fer allò que no podia fer i la calma ha arribat per si mateixa. Adonar-me de què soc capaç i de què no ha estat un gran aprenentatge. Difícil, sens dubte, perquè passa per reconèixer-se a un mateix els propis límits, i això no és fàcil. Però fer-ho...