A la Regina, que m’empeny a caminar i a entrar cor endins   El peregrinatge no porta a un lloc, sinó a un estat. Aquest estat s’anomena Cor, i és un estat de obertura, d’indeterminació, de pre-existència malgrat trobar-se en l'existència. El cor és la porta que ens reuneix amb la font, l’espai on l’existència reconeix el seu origen. L'espai des d'on podem apreciar les coses sense filtrar-les per les nostres intencions i des d'on podem expressar-nos de la manera més espontània i natural. Exterioritat i interioritat El món exterior és una...