Està molt de moda l’expressió sortir de la zona de confort. Darrerament, sembla que hi ha un cert consens en considerar que sortir d'allò a que un està habituat és enriquidor. No hi estic gens en desacord: aprendre a desaferrar-se de les coses és meravellós. Ara bé, penso que la idea contrària també és fèrtil. Aspirar a trobar un estat on la naturalesa més pròpia d’un mateix pot acomodar-se i desplegar-se amb total espontaneïtat, lliure i sense pors, també em sembla un objectiu meravellós.   L’espiritualitat com la zona del confort...