Crec que ens mereixem un monument. Tots nosaltres. Sí senyor, totes i tots. Tothom. I no només el mereixem, em penso, sinó que de fet crec que ja en som un: existir és monumental. Som un autèntic monument. Som un monument en tota regla. Cadascú de nosaltres és una escultura viva. Som immensos. No som meres estàtues. Sinó que estem en moviment. No som un retrat, i els nostres rostres no mostren la vida: la contenen. Som la vida mateix. Som la vida expressant-se en un temps i un...