Vaig abraçar l’islam dalt d’un vaixell que anava de Melilla a Almeria. Era setembre de 2006. Acceptar l’islam significava, entre moltes altres coses, deixar-me ajudar. L’islam m’oferia l‘empara que estava buscant: tornava a casa després d’un viatge que m’havia transformat per complet –m’havia iniciat en el camí sufí– i necessitava protecció. Em feia una certa por haver de tornar a casa i fer front al que món que m’esperava: les responsabilitats laborals, les persones amb qui coincidia, etcètera. Per poder-me centrar en la meva nova vida sense haver de deixar...
