Diuen que el desig de la realitat és el de ser tal com és. Jo no ho dubto: Accepto que la realitat és tal com és, que és tal com vol ser i, infereixo, per tant, que també vol ser tal com és. Vull dir, per explicar-me millor, que si la realitat vol ser, aleshores, certament, no vol ser de cap altra manera que com és, perquè si realment volgués ser d’una altra manera, seria d’aquesta altra manera. L’acceptació és, com veieu, un dels meus credos. Ara bé, cal que hi afegeixi...