Arxius de Iman - Sufi.cat
464
archive,tag,tag-iman,tag-464,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Religió, Sufisme, Terminologia, Transformació social, Vida / 14.08.2021

El sufisme és una espiritualitat universal. Està a l’abast de tothom i s’adapta a les característiques de cadascú. No té a veure amb unes formes culturals determinades, ni s’expressa en una sola llengua, ni té a veure amb un lloc concret. El sufisme posa de manifest el que és inherent a tothom, i li dona visibilitat d’una manera clara i perceptible. És una espiritualitat viva, molt viva. Els seus mètodes –o ritus o exercicis espirituals– són simples i eficaços. Practicar-lo és senzill, i per contra l’efecte que produeixen és...

Amor, Conferències, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Religió, Sufisme, Terminologia, Transformació social, Vida / 04.05.2021

Crec que per explicar l’islam (o més ben dit, per entendre’l) necessitaria tota la vida. I potser també ho podria fer en un minut. Ho faria, simplement, traduint la paraula, perquè islam és una paraula en llengua àrab, i per tant pot traduir-se. Islam vol dir submissió al Déu, aferrament a la divinitat, i com explicaré, això d’entregar-se a Déu no és altra cosa que aferrar-se a la realitat, cenyir-se a la veritat i comprometre’s amb tota certesa percebuda o experiència assaborida. Déu és al Haqq, la veritat, la...

Amor, Creença, Déu, Islam, Sufisme, Terminologia / 20.02.2020

És sabut que Islam és el nom d’una tradició religiosa. En efecte. Islam, però, també és un verb, en àrab, i podríem traduir-lo per sotmetre o entregar, en el sentit de sotmetre’s o entregar-se a la força que impulsa un moviment que sembla propi, però només aparentment, perquè el propi moviment d’un cos no es deu a la seva pròpia força sinó que, per ser-hi, aquesta força ha de provenir d’altri. Allò que podríem considerar la nostra pròpia força no és realment pròpia, ja que se serveix d’altres forces...