Haver convertit l’espiritualitat en una disciplina és, aparentment, un sense sentit. Per naturalesa, l’espiritualitat és allò que escapa a totes les formes i categories, perquè les transcendeix i les provoca. L’espiritualitat és l’indici de la força creadora que tot ho genera, el rastre perceptible de l’origen inefable. Aleshores, com pot ser que considerem que l’espiritualitat és una més d’entre les coses, i no totes elles? Com pot ser que hom consideri que l’espiritualitat és una disciplina diferenciable, diferent a la cultura a l’art a la ciència? Com és que a...