Si entenem per proselitisme el fet d’explicar-li quelcom a algú amb el desig de convèncer-lo, fins al punt que a arribi compartir els teus arguments i a fer-se seva la teva ideologia o la teva religió, no veig que hagi de ser dolent. D’entrada, el desig d’agradar, seduir i convèncer em sembla un anhel bonic. El problema arriba quan el proselitista parla molt i escolta poc, o quan té la pretensió de convèncer a l’altre sí o sí. Aquest és el punt, i em penso que, dissortadament, la majoria...