Quan vaig deixar els estudis de Sociologia, fa gairebé vint anys, vaig sentir un cert alliberament. M’agradava la ciència social, i encara m’apassiona, però a l’acadèmia li trobava a faltar art. Per estudiar les coses jo havia de fer veure que estava mort. Sentia que en aquella facultat les coses només prenien sentit quan jo desapareixia com a individu, i això era el contrari del que jo necessitava fer. Encara que se suposava que sí, el món que estudiàvem no era els món en el qual formàvem part, perquè...