Arxius de Naturalesa - Pàgina 22 de 31 - Sufi.cat
541
archive,paged,category,category-naturalesa,category-541,paged-22,category-paged-22,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Quran, Religió, Transformació social / 03.09.2020

Llegeixo el diari que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya impulsarà aquest any un pla pilot per impartir religió islàmica als centres educatius públics de Catalunya.[1] D’entrada, aplaudeixo el gest, perquè l’islam, tot i ser ben present a Catalunya, és gran desconegut. De seguida, però, em dic que el primer que caldrà ensenyar en aquestes classes de religió islàmica és que l’islam no és una religió. És evident que aquesta signatura fa moolta i moolta falta, em dic. L’islam, una religió? Dir que l’islam és una religió és veure’l...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Quan parlen els cors, les paraules sobren. Sobren per què són innecessàries: els cors capten la veritat tal com és. La declaren, explícitament i transparent, desvestida i nua, tal com és. I no hi ha paraula que declari la veritat pura. La veritat expressada per la paraula ja està vestida, concretada, limitada. Les paraules s’obren El silenci hi és quan les paraules sobren. Però les paraules s’obren, després del silenci, i emergeixen perquè tenen el seu sentit. La obertura de les paraules s’ha produït en el silenci, en la mirada, en el cor,...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Obre els ulls. Concentra la mirada en el que veus. Mira atentament tot el que observes i contempla-ho com una sola cosa. Dos ulls, una mirada: tens davant una obra d’art; tens davant un sol univers; tens aquí una porció de la realitat. Gaudeix-la. Tanca els ulls i accepta que formes part de tot això. No estàs fora del què has vist. Sent el què perceps. Observa allò veus. Fixa’t que amb els ulls tancats també s’observen moltes coses. Mira-les; sent-les. Escolta el silenci, i adona’t que, de fet, no...

Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 25.08.2020

A la Marta La nostra aproximació al món com un objecte extern, objectivable i susceptible a ser analitzat com si no en forméssim part ens ha fet caure en un parany. Hem passat a considerar les coses com si fossin a elements, quan de fet més que de coses és de relacions que és fet el món. És el vincle, més que la cosa, l’element fonamental de l’existència. Les coses no es poden separar del tot. No hi ha separació si no hi ha, també, unió. La Vida que es contrau...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 22.08.2020

De vegades sembla que la ciència s’hagi convertit en una nova religió. Potser és que el procediment científic crea dependència. No ho sé ben bé, en tot cas, ja hi ha qui es nega a reconèixer que la veritat pot ser coneguda de manera directa, sense intermediaris, i que amb l’experiència viscuda no n’hi ha prou per tenir criteri o discerniment. Hi ha qui tracta la realitat com si aquesta no tingués sentit excepte quan demostra tenir-ne, o pitjor encara, quan una teoria n’hi aporta. Ha arribat el dia...

Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 12.08.2020

Faig l’esforç d’actuar d’una manera natural. Procuro ser conscient de com actuo, per fer-ho de cor, amb sinceritat i transparència. De sobte, m’adono que m’estic deixant endur per un automatisme. Actuo per inèrcia. Segueixo un corrent, com una marea, que se m’emporta sense que jo tingui control. Reacciono. M’aturo i respiro. Què faig amb els automatismes? Els tallo tan bon punt els detecto. Què són els automatismes?  Un automatisme, per exemple, és aquella força que fa que em salti un petit fragment del llibre que llegeixo perquè em penso que aquell tros...

Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 10.08.2020

Les fulles del vell roure moren cada hivern. Però a l’arbre li surten fulles noves cada primavera, perquè el tronc i les branques segueixen vius, any rere any, sense que res faci que desapareguin cada hivern. Això permeten que cada primavera, de nou, floreixin unes fulles que sabem que moriran a la tardor. I això em porta a pensar en el fet de la mort, que vist de la perspectiva de la fulla arriba abans que des de l’òptica del tronc. Què són les fulles sinó una petita part...

Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 10.08.2020

Falta poc més d’una hora perquè el sol comenci a treure el cap. Surto del llit i em rento bé la cara, les mans, els peus. Em trec la son de les orelles i respiro profundament. M’assec a meditar. Tanco els ulls i m’obro a contemplar. Sento que una força s’expandeix per l’entrecella amb l’objectiu de relaxar-me el front. També se’m relaxa la mandíbula. El cap se’m reclina lleugerament cap endavant. Això estira el meu clatell, i també fa que la part baixa de l’esquena s’estiri. La respiració s’allarga per...

Creença, Espiritualitat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 08.08.2020

Barcelona és coneguda per ser una ciutat punt de trobada, oberta al món però amb personalitat en si mateixa. Dona al món tant com en rep, i fa de l’intercanvi una manera de fer les coses. Podríem dir que Barcelona té per bandera la diversitat. Rere la diversitat, la unitat  Qui sap llegir entre línies i observar rere les formes sap apreciar que la diversitat, fet i fet, no fa altra cosa que dibuixar-nos la unitat. Per exemple, en una foto d’un grup de gent provinent d’orígens diferents s’hi plasma,...

Déu, Escrits curts, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 06.08.2020

El Tao que mostra el Tao ja no és el Tao Laozi   L’origen roman inefable. La font dels canvis és font, pura i immaculada, i malgrat que els canvis la revelen, ja no l’abasten… La font és font, i no s’entrega en les aigües que l’evoquen, tot i que se’ns mostra a través d’elles. L’aigua s’escapa de la font tota l’estona. Som criatures fetes d’aigua, però assedegades. Només la font conté el secret de l’existència, i malgrat que nosaltres, existint, el demostrem, no som altra cosa que el vehicle que el...