Arxius de Islam - Pàgina 8 de 17 - Sufi.cat
255
archive,paged,category,category-islam,category-255,paged-8,category-paged-8,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-2.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive
Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Perplexitat, Sufisme, Terminologia, Vida / 15.11.2020

És important que la pràctica del dhikr sigui regular, constatem després de recitar La ilaha illa Allah durant una bona estona. L’important és la constància, crear un hàbit. El dhikr te molta força i un gran impacte. Per això cal regular-lo. Quan el dhikr és un ritus quotidià, la seva força queda absorbida pel pòsit que ell mateix deixa, i el seu impacte pot ser absorbit plenament per la persona, que progressivament sent la transformació interior. El dhikr aporta molta llum, i si alguna vegada ens n’empatxem, pot ser que...

Amor, Creença, Espiritualitat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Sufisme, Transformació social, Vida / 15.11.2020

Ens ho han donat tot. La vida que vivim, i tot el què ella ens dona, és un do que ens ha estat donat gratuïtament. No és que meresquem la vida, o que ens l’haguem guanyat. Senzillament, se’ns ha donat, i gràcies a això vivim. De la mateixa manera que la vida ens ha sigut donada amb aquesta absoluta gratuïtat, donar sense demanar res a canvi és la nostra manera natural de comportar-nos. Entregar-nos als altres i al món sencer, sense esperar-ne res a canvi i pel simple fet...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 03.11.2020

No hem de treure-li valor al que estimem. Per proper que sigui el que toquem, per mundanal que ens sembli l’activitat que realitzem, si ho estimem és que es tracta de coses sagrades. Precisament, de fet, allò que fa que siguin sagrades és l’amor que depositem en elles. No pel fet que siguin nostres deixaran de ser sagrades, les meravelles de la vida. Cada acció és tota una gesta, un autèntic miracle, per petita o insignificant que sembli. No hi ha res que sigui vacu. Tot té lloc perquè...

Amor, Déu, Espiritualitat, Islam, Perplexitat, Quran, Sufisme, Terminologia, Vida / 30.10.2020

L’espiritualitat pot ser explicada; la seva naturalesa pot ser descrita; la seva força, transmesa; la seva llum, mostrada… i els mètodes que fan que tot això sigui possible poden ensenyar-se i estudiar-se. El sufisme n’és un exemple. El sufisme és una via espiritual viva i orgànica, perceptible i veraç, potent i vigent. Els mestres d’aquesta tradició espiritual han sabut articular un mètode que ha permès la transmissió de la baraka –la força de la divinitat, la benedicció– fins als temps actuals. Han creat un escola que ofereix un procés...

Amor, Déu, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Perplexitat, Quran, Vida / 20.10.2020

Tard o d’hora arriba l’hora de la veritat. Tard o d’hora, arriba el moment de passar comptes. Tard o d’hora, toca a reconèixer la veritat, mirar-la de cara. Admetre allò que no hem volgut acceptar. Deixar d’apartar de davant nostre allò que ens pensat que ens feia nosa. Fora màscares! La veritat mereix ser proclamada a viva veu. Prou mentides! El món ja n’està prou ple, de falsedats. No li seguim més el joc a l’agonia. Recuperem l’essència natural de tot plegat, permetem que aflori de per si el...

Creença, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 19.10.2020

Ningú no representa a ningú. Ningú pot donar la cara per ningú. Com a mínim, no pot fer-ho de manera completa o definitiva, perquè cada criatura gaudeix d’una unicitat que la converteix en un ésser únic, irrepetible. El què hi ha dins seu resulta en certa manera inconcebible als ulls dels altres. Tot es manifesta en si mateix i per si mateix. Cada forma de manifestació presenta unes peculiaritats que li son particulars i exclusives. Tot es justifica, per tant, en si mateix, perquè si existeix quelcom deu ser...

Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Testimoniatges, Vida / 16.10.2020

Són llibres sagrats aquells en els quals literalitat és sinònim de profunditat. Hom acostuma a pensar que literalitat implica superficialitat, i que la profunditat és allò que se li dóna al text quan se l’interpreta. Això és el què els passa als escrits que gaudeixen de poca inspiració, en efecte, però en el cas dels llibres sagrats el què passa és justament el contrari: la pròpia literalitat conté un cos de significacions i operativitats tan ampli que desborden al lector. El despullen, el desarmen i el transformen. El llibre...

Entrevistes, Espiritualitat, Festival Diàlegs BCN, Islam, Sufisme, Testimoniatges, Vida / 06.10.2020

Entrevista a lale.cat el 2 d'octubre de 2020   A la pàgina web d’Adalil llegim: “Si realment volem reconstruir i transformar el món que ens envolta, hem de començar per nosaltres mateixos. Només així, des del cor, podem crear ponts reals i fer florir l’enteniment, la tolerància i la convivència” Per què trieu la paraula Adalil? — Adalil es una paraula catalana d’origen àrab. Si bé el significat en català ha quedat “en la persona que coneix el camí”, en àrab són “les marques o els senyals que ens indiquen el camí”....

Amor, Déu, Hadith, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Vida / 01.10.2020

Només hi ha una manera d’estimar: donar temps. Dedicar-se a una persona, o a alguna activitat, no vol dir altra cosa que entregar-li temps. Cuidar les coses és acompanyar-les l’estona que es mereixen. Fer costat és fer acte de presència. Temps és tot el què podem oferir, perquè és l’únic que tenim. De fet, el temps és allò que ens ha sigut donat. Si hi som és perquè se’ns ha atorgat un temps. Crec molt convenient treure-li una mica d’importància a allò que l’omple, i aturar-nos a contemplar-lo en...

Creença, Espiritualitat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 15.09.2020

Diu el diari d'avui que han trobat indicis de vida en l'atmosfera de Venus i penso com en som de rucs. És obvi que hi ha vida a Venus, com n’hi ha a Mart o, fins i tot, a la Terra, encara que cada cop hi ha menys espècies. No cal pas tenir-ne indicis per saber-ho: Tot el sistema solar és viu, ben viu. Tot l’univers és vida. No pot ser d’altra manera. Com podríem viure nosaltres, sinó, en un lloc sense vida? Sóc l'aire que respiro L’univers no és...