És obvi que estar concentrat (en quelcom) significa estar desconcentrat (desatenent altes coses), de manera que tot allò que pugui tenir de bo concentrar-se ho pot tenir també de dolent.

En  funció de si els fenòmens que considerem importants succeeixen en el marc d’allò a que prestem atenció (o tenen lloc en allò que desatenem) ens semblarà que estem ben ubicats (per respondre adequadament a les circumstancies), o no.

Estar concentrat no és estat atent

Prestar atenció, per contra, és quelcom molt diferent a concentrar-se. Implica no focalitzar i obrir-se a al que succeeix, sigui el que sigui, sense quedar-hi atrapat. Si no ens concentrem en res, per tant, i ens limitem a prestar atenció al que té lloc, no desatendrem res del que ens arribi, i estarem disponibles per participar-hi.

L’atenció contemplativa acostuma a resultar molt efectiva, perquè ens ofereix disponibles a les oportunitats que es presenten, encara que no provinguin d’on ens havíem imaginat.