26 març Una estoneta al dia

Cada dia, ni que sigui una estoneta, hem de dedicar-nos a allò que creiem important. És responsabilitat nostra, i no de ningú altre, deixar-li un espai al què considerem imprescindible, perquè de nosaltres depèn que no caigui en l’oblit el què volem que tingui un lloc en el present.

Cadascú sap a què vol donar-li espai, a què creu que cal donar-li pas. Aquest pas no es dona sol, normalment, i cal fe l’esforç d’efectuar-lo. Realitzar-ho pot demanar temps: cal instaurar aquestes espai de temps, i perseverar en la constància.

La perseverança és un valor, i el valor de la perseverança dona fruits: si dediquem una estona al dia al que ens sembla important estem fent el primer pas per convertir-ho en un hàbit, i què millor que el fet que els nostres hàbits estiguin fets d’allò que creiem important?

Deixar de trepitjar-nos a nosaltres mateixos significa deixar de considerar que el món ens atropella, és començar a construir un canvi ens els nostres hàbits, perquè massa sovint pensem que qui ens atropella són els altres i en realitat, massa sovint, són els nostres propis hàbits els que ho fan.

Canviar poc a poc aquests hàbits nostres per què s’instaurin en ells les coses que creiem importants és imprescindible si tenir per objectiu ser feliços, perquè la felicitat no sol dependre tant dels fruits que obtenim com dels esforços que fem per aconseguir-los… arribin o no els fruits desitjats.

I és que el desig que tenim d’una cosa no sol estar en la pròpia cosa sinó en en el fet de fer-la realitat.