Què és l’espiritualitat? (3)

L’espiritualitat és allò que succeeix quan l’esperit –en si intangible–, deixa un rastre perceptible en el cos o en l'ànima. Del cos en tenim constància a través de les sensacions. De l'ànima també en sabem alguna cosa, ja que ens fa saber que hi és a través de les emocions. De l'esperit, en canvi, no … Continua llegint Què és l’espiritualitat? (3)

Què és l’espiritualitat? (1)

Entenc l’espirtualitat en un sentit molt ampli. Tant, que considero que res se li escapa, que res pot deixar de ser material espiritual, perquè tot té el séu sentit, el séu espai i, per tant, la seva raó de ser. Tot prové d’un mateix origen comú i encara que quelcom em pugui desagradar o m’arribi … Continua llegint Què és l’espiritualitat? (1)

El rite: Un endoll universal

Generalment, les pràctiques rituals de les tradicions espirituals tant són universals com particulars. Universals, ja que solen ser idèntiques per a tothom. Particulars, perquè a cadascú li aporten uns fruits que només aquesta persona degusta. El vincle que es genera entre cada u i l’espiritualitat és totalment íntim. Ningú podria pas relacionar-s’hi de la mateixa … Continua llegint El rite: Un endoll universal

Un estat

Del què es trata és de trobar un estat. En l’espiritualitat, no importa gaire el què o el com, si s’assoleix l’estat, que és allò que els sufís anomenen el sabor. Degustar el sabor és el què; assaborint-lo és el com. Res més. No cal preguntar-se excessivament pel què i pel com, perquè aleshores hom … Continua llegint Un estat

Una realitat viva en el cor de les persones

L'espiritualitat es una realitat observable en totes i cada una de les coses… però també en si mateixa. L’espiritualitat és, en efecte, quelcom perceptible en si mateix: es palpa i s’escolta, es veu i es degusta. Això ho defensen els sufís –i moltes altres persones de diferents tradicions espirituals–, encara que potser no tots els … Continua llegint Una realitat viva en el cor de les persones